Tradicionalment considerem el mes de novembre com el mes dedicat al record i la pregària pels difunts. Certament, davant la realitat de la mort tots ens sentim una mica desconcertats i desorientats. La mort d’éssers estimats sempre ens interroga sobre la nostra pròpia mort, però també ens obliga a preguntar-nos: què estic fent de la meva vida? Com estic vivint la vida? Com estic aprofitant aquest gran do rebut de franc pel creador a través dels meus pares?
La vida l’hem rebut per donar-la, no per conservar-la, igual que s’amaga de manera mesquina un bé preuat perquè a ningú no se li acudeixi apropiar-se’l. La vida té sentit quan es dóna, quan es lliura, quan es vessa generosament per algú. Reservar-se la vida, el temps, els béns, únicament per gaudir-ne individualment, porta a desenvolupar un estat anodí, trist, estèril. Aquí està el sentit de la vida. Molts ho han entès, no hem de mirar més que alguns membres de la nostra família o de gent que coneixem i que veiem contentes i felices. Indaga en les seves vides. Són així perquè no tenen problemes? T’adonaràs que en tenen molts, potser més que tu, però han entès que la vida és per gastar-la amb alegria pels altres. Viure per als altres, això és el que ens fa feliços. Preocupar-se i ocupar-se en el benestar d’aquelles persones, a qui he deixat un espai en el meu cor. El sentit de la vida està en tenir un “per a qui” viure. Qui no troba això vaga per la vida, vivint sense viure, com “mort en vida”, llençant la vida però no lliurant-la.
És possible que visquis tranquil centrat en els teus estudis, en el teu treball, en les teves coses, és possible que siguis molt bona persona, que compleixis amb el teu deure, amb les teves obligacions, que et portis bé amb la gent. Però sents que “alguna cosa et falta”. Et falta posar el cor en algú que et prengui “el teu temps”, “la teva tranquil·litat”, “la teva comoditat” i tu decideixis lliurar-li-ho tot. Quan un projecte o un grup de persones t’apassiona i t’hi lliures generosament, llavors ets a prop de trobar la felicitat, ets prop de Déu, perquè el projecte de Jesús és aquest: “estimar sense mesura generosament i sense límits”. Aquesta és la proposta de Jesús i així ho va viure Don Bosco, Domènec Savio, Carlos Acutis i molts més. Així vull viure.
