Arran d’una invitació personal, vam entrar la meva dona i jo en el grup de Salesians Cooperadors (SSCC) del Centre de Sabadell, participant en les reunions de la formació permanent, en reunions de formació d’aspirants, en les Trobades Provincials que podíem i fins i tot en alguna de Regional. A mesura que m’anava assabentat, per mitjà de la formació que rebíem, del que representava ser Salesià Cooperador, m’anava agradant. Per cultura i per edat vaig viure una religiositat popular que al meu entendre no tenia res a veure amb el que Jesús ens va ensenyar i això en va fer ser molt crític amb l’actuació de l’Església. El coneixement dels salesians, dels cooperadors en concret, em va despertar una vocació desconeguda per a mi i que s’acostava molt a la meva visió del que havia que ser un cristià.

Aquesta visió d’un col·lectiu implicat amb els infants i joves més necessitats i amb la gent en general, em va portar a fer un pas més. Estava dins el grup dels cooperadors de Sabadell i en el col·legi a on anava la meva filla, em van proposar d’organitzar un esplai de dissabte a la tarda per als alumnes. Aquesta oportunitat va refermar encara més la meva vocació salesiana i amb els anys aquest esplai de dissabte s’ha convertit en una associació juvenil d’acció social de la qual en sóc el president. El juny del 2013 vaig entrar en el Consell Provincial amb el càrrec de coordinador, aquest fet m’ha ajudat molt a conèixer l’ASC i el caire regional i universal d’aquesta. Agraeixo a Déu cada dia l’oportunitat que se’m dona de ser útil als meus germans salesians.