“Camina sola i arribaràs abans, camina acompanyada i arribaràs lluny”. Voldria començar aquestes senzilles línies sobre el que significa la vida en comunitat amb aquesta frase, a la qual tornaré després.

La vida en comunitat és inseparable de la nostra consagració religiosa, “el pack ve junt”, i quan comences a desenvolupar aquest pack i a mirar les instruccions per saber com viure’l, et trobes amb indicacions com aquestes: viure i treballar juntes en el nom del Senyor, servir el Senyor amb alegria en un profund esperit de família, procurar formar un sol cor i una sola ànima. En les Constitucions de les Filles de Ma. Auxiliadora és on les trobem, i és bonic observar com el títol que les recull diu: “La nostra vida fraterna”. Perquè és això cap a on caminem dia a dia, amb les nostres dificultats i cansaments, que no falten, però amb la certesa que val la pena, perquè el vincle que ens uneix és la fe en Aquell que ens va cridar a totes a seguir-lo per lliurar la nostra vida als joves.

Després del camí recorregut com a salesiana, vas descobrint que la comunitat és la força que ens dona l’Esperit Sant per caminar cada dia sabent que ningú no va triar viure amb les persones que estan al seu costat, però que Déu sí que ens va triar per ser testimoni que és possible viure l’amor quan està fet d’escolta, de comprensió, de perdó. Podem caminar soles tot i estar acompanyades, aquest és el risc, perquè ens atreu arribar abans i no esperar pels altres.

També els qui seguien Jesús van tenir aquesta temptació, però Ell ens va mostrar que la vida en comunitat és descans per a l’ànima quan la missió és difícil, és alegria compartida quan descobrim com Déu s’obre pas en la nostra realitat, és discerniment comú per entendre on el Senyor ens crida a ser avui, és perdó i acollida contínua de les nostres fragilitats. Només la fe sosté la nostra vida en comú i ens ajuda a fer de la nostra comunitat “la casa de l’amor de Déu”, com va voler Mare Mazzarello.

I un amor que no és irreal, que no és inabastable, quan Déu hi habita.