Em dic María José, tinc 45 anys i en fa 21 que sóc salesiana. Quan, amb 20 anys em va passar pel cap pensar i sentir que el Senyor volia que fos salesiana, hi havia moltes coses que, tot i estar sempre en un col·legi salesià, no sabia sobre la vida religiosa. En concret hi havia tres paraules que em resultaven estranyes, com penso que a molts de vosaltres. Aquestes tres paraules eren castedat, pobresa i obediència.

Vaig començar a aprendre el seu significat en el temps de formació, abans de professar; però, si us dic la veritat, és una cosa que es va omplint de significat a poc a poc, a mesura que vius, i és una cosa increïble. Són tres paraules que poden resultar rares, passades de moda, però us puc assegurar que no és així. Per a mi, són la manera de viure la meva consagració; tres mitjans molt potents per lliurar la meva vida a Déu i als joves.

Castedat: significa lliurar a Déu i als joves totes les teves forces d’estimar, et fa lliure perquè el teu cor pugui pertànyer a tots, i sobretot a Ell.

Pobresa: alguns pensen en els diners, en els béns, en no tenir, i per a mi és la disponibilitat del que sóc per a l’altre, sent lliure de lligams que t’agafen la ment i ànima, i tenir la llibertat per estimar.

Obediència: us he de confessar que és el que més feina em va costar entendre, però a poc a poc he anat descobrint que és posar la teva voluntat i els teus desitjos al servei dels altres. És escollir des de la teva llibertat la voluntat de Déu en la teva vida; de vegades manifestada a través de les persones, les circumstàncies. Amb l’obediència aprens a llegir la teva vida des de la mirada de Déu, que és amor.

Si us n’adoneu, en les tres paraules en surten repetides dues més: amor i llibertat.

Doncs això, amb el temps comprens que la castedat, la pobresa i l’obediència són els mitjans que et permeten en la vida de Filla de Maria Auxiliadora estimar amb llibertat i amb llibertat estimar.