Susi i David són un matrimoni cristià compromès que fa la seva vida a la ciutat d’Elx. Ell treballa com a professor del col·legi salesià i ella, encara que va treballar fins l’any passat a Càritas, ara es dedica a ser mare dels seus fills a temps complet. El seu testimoni d’amor compromès i entregat a les mans de Déu ens encoratja i il·lumina els qui compartim una miqueta de la seva riquíssima vida en comú.

Quan emprens un llarg camí és de gran ajuda comptar amb un bon bastó en què recolzar-te. Un bastó com el que vam presentar davant l’altar el dia del nostre casament. Aquell dia volíem simbolitzar la nostra fe, la confiança que oferíem a Déu perquè formés part indispensable del nostre matrimoni. Sempre hem estat oberts a Déu perquè sigui el seu amor el que ens uneixi i no només l’amor humà. El resultat és una unió molt forta, camí fet entre tots tres. És una experiència espiritual, un caminar amb alegria i esperança també en la dificultat, un escoltar Déu en l’altre i un sentir-te estimat per Déu en l’altre. La nostra experiència es resumeix en un caminar junts intentant complir el pla salvador que Déu regala a la nostra família.

No fa gaire comentava a un grup de joves que més que una parella nosaltres som un “trio” en què intentem prendre les decisions comptant amb cada un dels membres, però fiant-nos totalment dels reptes i de vegades bogeries que el “tercer membre” ens suggereix. En ocasions ens sentim com dos nens que corren de la mà d’un pare que ens porta amb alegria per camins sempre nous.

Això explica que al poc de casar-nos participéssim en la missió evangelitzadora de l’Església durant gairebé tres anys a la República Democràtica del Congo, o que ens obríssim a criar i educar dos nens preciosos, Joan i Pau, com a part d’una família compromesa amb el Regne de Déu; o que tinguem la nostra casa sempre disponible perquè familiars i amics trobin una acollida i un espai per reunir-se i celebrar la vida… També va ser Déu qui ens va fer veure fa un any que seria molt bo que un dels dos deixés de treballar per tenir millor cura dels nens i de la família, renunciant a un sou, però també a l’estrès que amenaçava la nostra harmonia, com també renunciàvem a l’estrès i la pressa que amenaçava els plans que Ell tenia per a nosaltres. Aquests són alguns exemples de com intentem deixar-nos guiar per un Pare que ens estima i ens crida contínuament a participar en la seva missió.

Gràcies, Senyor, per mantenir-nos units en el teu amor!