Pregunta-Resposta: Cristina Riquelme. Coordinadora del programa ALRASO de FISAT.

Com vius el carisma de Don Bosco en el teu dia a dia?

El més important és que l’educador o l’educadora sigui realment pròxim a la gent amb la qual treballa; que les persones sentin que estem aquí i que estarem aquí passi el que passi.  Sempre hi haurà persones a les quals en un moment determinat els diguem alguna cosa que no volen sentir, però sempre serem pròxims.

L’ambient d’ampli acolliment, familiar facilita molt el treball que es fa amb les persones.

D’altra banda, també valoro molt el tema de l’educador de pati. Això  es pot veure en el dia a dia.  Els educadors sempre estan en els moments d’oci, no es treballa només en un ambient educatiu, formal d’aula sinó que al pati, en el moment de joc, en el moment de descans, sempre hi ha un educador i sempre hi ha intenció educativa. No són moments simplement d’estar sinó estar amb sentit educatiu. A través d’aquests moments es potencia molt que es puguin treballar un altre tipus d’aspectes que dins d’una aula o d’un ambient més tancat no es pot.

Com veieu el fenomen actual de la immigració?

Crec que actualment s’haurien de fer polítiques més integradores, més acollidores perquè les persones migrants de debò participin en igualtat de condicions respecte a les persones nacionals, en la vida pública, en la vida social. Per a això les polítiques no haurien de centrar-se tant en els números sinó de debò més en la integració.  No haurien d’estar tan centrades en la migració i intentar que en totes les lleis, en tots els programes socials, en tots els àmbits: educatiu, social, sanitari, etc. s’integrés una perspectiva intercultural. Crec que seria una manera molt més acollidora i molt més efectiva perquè les persones migrants realment poguessin participar, com un membre més de la societat

Com animaries als joves a implicar-se pels últims i transformar la realitat local?

Jo els diria als joves -escolto molt això que no m’agraden les coses com estan- que perquè les coses canviïn cal implicar-se. Si tu realment vols que el món, que la societat vagi per un altre camí, empeny, sé tu l’impulsor d’aquest camí i fes tot el que puguis perquè la societat es transformi en el sentit que tu vols.

Quan realment t’impliques en un projecte, en una activitat, en una acció social, la persona que més es beneficia ets tu perquè t’enriqueix i aprens.

Pots implicar-te en l’àmbit que més t’agradi; hi ha moltíssimes opcions: medi ambient, joventut, oci, integració, fer classes d’espanyol… hi ha moltíssims altres àmbits en els quals un jove es pot implicar.

 I si tu fas una miqueta, les coses canviaran i milloraran i estaràs orgullós de dir: jo vaig ser part d’aquest canvi i a llarg termini he aconseguit un resultat que m’agrada.