Josep Lluís Burguera

Onze edicions en el mercat per a un llibre amb solament any i mig d’existència poden donar-nos la pista que una cosa interessant es cou en les seues pàgines, més enllà d’una bona operació de màrqueting, que també l’hagut, però és que la nova obra del jesuïta José María Rodríguez Olaizola mereix tal reconeixement.

“Bailar con la soledad” és un llibre que es llig amb interès, amb facilitat i amb profit. Amb interès: qui no ha sentit en les seues carns l’esquinçament de la soledat o la necessitat d’ella? és consubstancial a l’ésser humà i per això, com bé indica el títol de l’obra “toca ballar amb ella”, es vulga o no. I convé reflexionar sobre ella si no es vol passar per la vida distretament, sense calat existencial.

Aquesta obra es llig també amb facilitat. Rodríguez Olaizola és un gran divulgador, en el millor sentit d’aquesta paraula. Acosta al gran públic temes profunds tractats amb rigor, però de forma amena; amb una prosa molt depurada en la seua claredat expositiva, a vegades expressada en petits punts que es desenvolupen tot seguit i que funcionen també com a subtemes complementaris.

I amb profit, perquè és molt oportú establir un diàleg mental amb l’autor, verificar les nostres pròpies vivències de la soledat, contrastant-les o enriquint-les amb la seua mirada sempre atenta a la nostra cultura i, especialment, a allò que el món del cinema i la televisió ens està oferint avui en mirar als ulls a la soledat.

També hi ha una mirada creient en Olaizola, una obertura al Déu de les cicatrius i de les fronteres: “On acaba el soroll i comença la soledat, allí, just allí, la teua paraula, protegint-me”.

José María Rodríguez Olaizola, SJ. Bailar con la soledad. Ed. Sal Terrae, 2019. Grupo de Comunicación Loyola, Maliaño (Cantabria). 11ª edició.