Per: Miguel Gambín

Aquest llibre no es pot entendre sense l’autor. És una obra teixida des de la reflexió teològica i el compromís social. Nolan és dominic. Va ser triat Mestre General dels dominics el 1983, però ell va renunciar per dedicar-se al treball pastoral al seu país, Sud-àfrica, que en aquells moments vivia una situació molt convulsa a causa de l’Apartheid.

Nolan és un dels teòlegs que han fet praxi de la seva reflexió, i reflexió de la seva praxi. Proposa elaborar teologia des del costat dels oprimits. Des d’allà es veuen les coses d’una altra manera. De la mateixa manera que la realitat no es veu igual des del costat de Moisès, i de la banda del Faraó. Nolan parla de la necessitat de fer una lectura creient de la realitat, que no pot allunyar la persona de fe de les víctimes, sinó a posar-se de la seva part.

A la Sud-Àfrica d’aquells anys, això suposava enfrontaments i incomprensions per part d’aquells que tenen una visió “sacralitzada” de la fe, que els impulsa a fugir de les lluites socials, com si els pobres i necessitats no fossin el sagrament privilegiat de la manifestació de Déu. Prendre partit no vol dir renunciar al manament de l’amor. Estimar l’opressor vol dir ajudar a superar la situació d’injustícia en què viu.

El text d’Albert Nolan, sostingut pel seu exemple sense ambigüitats, pot il·luminar la nostra ruta en aquests temps en què es perfilen núvols negres a l’horitzó; temps en què els més pobres i vulnerables patiran el preu d’un sistema econòmic que els descarta.

L’esperança en el Déu viu ha de ser el millor motor de canvi. I els creients, els més implicats per denunciar aquest sistema basat en la injustícia a nivell planetari.

Nolan, Albert: Esperanza en una época de desesperanza. Y otros textos esenciales. Sal Terrae  Santander 2010.