León, pont de la Immaculada. Les temperatures fregant els zero graus, en alguns moments per sota. 129 persones provinents de tota la geografia espanyola, vencent el fred i renunciant a passar uns dies de descans i desconnexió, es troben per reflexionar al voltant d’una pregunta: quins centres juvenils salesians per als joves d’avui?

Animadors de centres juvenils, membres de les comissions inspectorials, de les federacions i la confederació, Salesians, Salesianes, molt ben acompanyats pels delegats de pastoral, vivim una experiència que es deu assemblar a allò que darrerament se n’està parlant molt a l’Església: la sinodalitat. Junts (joves, laics i religiosos) preguem. Junts escoltem què ens diuen els joves d’avui. Junts ens escoltem entre nosaltres. Junts escoltem què ens demana Déu avui.

I arribem a la conclusió que, davant d’uns joves que viuen en un món en constant canvi i reclamen que algú els faci cas de veritat, la nostra proposta educativa és totalment vàlida i necessària avui ja que posa als joves al centre. És per això que volem caminar amb els joves, estar propers a ells, recuperant el pati com espai privilegiat de trobada personal. Volem fomentar la seva participació real perquè se sentin protagonistes del seu propi creixement.

Sentint que som frontera missionera, volem que els nostres centres juvenils siguin per als joves una experiència d’Església on poder fer el seu procés de creixement en la fe i d’inserció en la comunitat cristiana. És per això que pensem que hem de tenir cura més del ser que del fer. Una paraula va ressonant al llarg de tot el congrés: identitat. És des d’ella que hem de construir els nostres projectes i activitats. I és des d’aquesta identitat que entenem que els nostres centres han de ser espais d’àmplia acollida, de manera especial per a aquells que més ho necessiten. Hem de continuar sent creatius i flexibles per tal d’adaptar-nos a cada context en el que hi som presents. I també sentim la crida a obrir les nostres portes a treballar amb tots els que lluiten pel bé dels joves, començant per casa nostra, dins de cada obra salesiana.

Però tot això només serà possible si tenim uns animadors que, joves com són, també van fent el seu procés de creixement en la fe i de discerniment vocacional. Els hem de cuidar, acompanyar i donar-los protagonisme real. Els animadors, des de la seva opció pel voluntariat, no són simples col·laboradors de la nostra causa, sinó persones que poden fer un camí d’identificació amb el carisma salesià i que, en un futur no molt llunyà, seran ells el que faran possible que aquest carisma perduri en el temps.

Quins centres juvenils salesians per als joves d’avui? La pregunta ja porta implícita la resposta: necessitem centres juvenils que siguin plenament SALESIANS i que tinguin sempre presents al seu cor, a la seva ment i a les seves decisions als JOVES.

Jordi Lleixà i Jané

Coordinador Nacional de Centres Juvenils