Joan Valls

“Amb Don Bosco reafirmem la nostra preferència per la joventut pobra, abandonada i en perill, la que té més necessitat de ser estimada i evangelitzada, i treballem, sobretot, en els llocs d’una pobresa més gran” (Constitucions Salesianes 26).

La Campanya de la Inspectoria Maria Auxiliadora per al curs 2018 – 2019 té el títol de “Primer, els últims”. I un subtítol que el delimita: “Déu no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits”. Està inspirada en el Capítol 18 de l’evangeli de Mateu. Els petits són els que reuneixen tres característiques: debilitat, dependència i la necessitat de confiar en algú.

Jesús s’identificarà amb aquests petits i al seu torn ens indica el camí pel qual identificar-se amb ells, els petits i pobres, és la manera de identificar-nos amb Jesús. La campanya se centra en la paràbola evangèlica de l’ovella perduda: un pastor tenia 100 ovelles i en perd una. Deixa les 99 i va a buscar la perduda. Quan la troba té una alegria immensa. Ens parla d’un pastor que corre riscos: confia en les 99 que deixa temporalment soles, confia a trobar la que s’havia extraviat i pensa que val la pena fer aquest esforç per una sola. Criteris evangèlics molt en contrast amb altres tècnics o professionals, arriscar les 99 per una sola? Jesús optant clarament pels últims.

Don Bosco va ser especialment sensible a aquests textos de l’evangeli. El van il·luminar en les seves opcions de vida: pels joves la seva gran prioritat i dins d’ells els pobres, abandonats i en perill i, dins d’aquests els més pobres. Per això l’opció de treballar amb els joves més pobres la va definir el CG XX 48 com una prioritat dins de la prioritat. La gran prioritat del treball educatiu i evangelitzador pels joves que van ser el centre de la vida de Don Bosco i dels que volem seguir el seu camí. I dins d’aquesta prioritat, l’opció pels joves més pobres.

“L’atenció pastoral als joves necessitats marcats per l’estil de l’Oratori, ha d’informar, per tant, tota iniciativa de qualsevol tipus que sigui” (CG XX 243).

Cada salesià, cada comunitat, cada educador i agent pastoral, cada obra i cada ambient estem cridats amb aquesta campanya a veure si tenim en el nostre cap, en el nostre cor i en la nostra acció la mateixa passió pels últims que eren propis de Jesús i que van marcar la vida i missió de Don Bosco. Els últims de la zona, els últims de cada obra, els últims de cada ambient, els últims de cada classe o grup, els últims dels meus amics, els últims … una gran crida i una gran oportunitat de trobar-nos amb el mateix Jesús: ” A mi m’ho fèieu o vau deixar de fer “. La dimensió mística de la Campanya: possibilitat de trobada amb el mateix Jesús. I dimensió espiritual de la Campanya: treballar pels joves “últims” és un dels trets característics que ens defineix com a salesians.

Primer els últims per arribar a ser tots primers, tots diferents, però iguals. Tots família, com volia Don Bosco que fossin les seves cases. Amb els joves, especialment els “últims” com a grans protagonistes que creixen, són autònoms i se senten estimats. Que saben i poden confiar que com el pastor de la paràbola algú els sortirà a buscar sigui quina sigui la seva situació. Aquesta és la missió que ens anima a redescobrir la campanya d’aquest any. Més enllà de les accions que realitzem, canviem i convertim el nostre cor perquè sempre tinguin prioritat en ell els joves “últims”. Prioritat dins de la prioritat.