“Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar.  Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.” (Fets, 10, 37-38)

De Jesús s’han donat moltes definicions al llarg de la Història. També en el Nou Testament trobem títols i expressions aplicades a Ell. Només cal recordar aquell episodi en què el mateix Jesús pregunta als seus: “Qui diu la gent que sóc jo?”. I uns i altres responen fins que arriba l’afirmació de Pere: Tu ets el Crist.

Però n’hi ha una que sempre m’impressiona per la seva senzillesa i potència alhora. La proclama Pere, qui, mogut per l’Esperit Sant, ha acudit a casa de Corneli. Aquest és un centurió romà, pagà, però “piadós i temorós de Déu”, que vol escoltar la seva predicació. Pere li anuncia a ell i als de casa el que ha succeït «per tot el país dels jueus, començant per Galilea», sobre Jesús de Natzaret, ungit amb l’Esperit Sant, que va passar fent el bé. És un episodi paradigmàtic, perquè acaba amb l’Esperit vessant-se sobre ells, i amb Corneli i els seus sent batejats per Pere en el nom de Jesucrist. Significa la universalitat de l’evangeli, obert a totes les persones, sense cap distinció.

Si el cristià, com batejat que és, està cridat a ser imatge de Crist, podríem dir que està també cridat a ser com Ell un que passa pel món fent el bé, guarint els oprimits i necessitats. És la nostra vocació, la nostra missió. Estem iniciant un nou curs, en un context certament molt particular. No estaria de més preguntar-te: Com passaré aquest any pel món fent el bé? Feliç curs!