“Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya”. (Mateu 5, 13-14)

El mes passat presentava un versicle de la paràbola del sembrador que ens convidava a ser terra bona per acollir la llavor de la Paraula de Déu. Avui t’ofereixo meditar una altra imatge evangèlica molt suggeridora i coneguda: la sal i la llum. L’evangelista Mateu la col·loca en el que es coneix com Sermó de la muntanya. Jesús està ensenyant als seus deixebles. Hi ha també una multitud envoltant. Acaba de pronunciar les benaurances. I ara els exhorta a ser com la sal i la llum. Totes dues ens recorden que, si no compleixen la seva funció, perden el seu sentit. És que serveix per a alguna cosa una sal que no sala o una llum que no il·lumina perquè està oculta? No.

Seguint la lògica de la comparació, Jesús vol que els seus deixebles siguin significatius en el seu entorn. No té gaire sentit un deixeble que no doni gust amb la seva vida o que no il·lumini al seu voltant. I treu la conclusió, demanant-los que « brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.» (Mt 5,16).

Porta-ho ara a la teva vida i pregunta’t: què descobreix la gent al teu voltant quan et veu? Ets capaç d’il·luminar amb les teves obres i amb el teu testimoni? O potser estàs vivint una fe descafeïnada, com una petita llum somorta o com sal que ha perdut el seu sabor? Si és així, planteja’t un canvi en la teva vida cristiana. Jesús t’ho demana; estàs cridat a ser sal de la terra i llum del món.