Miguel A. Álvarez, sdb 

 “Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra”. (Mt 2, 11)

Sens dubte, una de les escenes més entranyables del Nadal i que forma part de la nostra tradició cultural és la d’aquests savis vinguts d’Orient per adorar el nounat com a rei dels jueus. Aquesta escena es barreja amb els records de la nostra infància, els regals, les il·lusions… Per a Mateu, ells representen el reconeixement per part del món no jueu, gentil, de l’autèntica identitat d’aquest nen nascut en un pessebre, als afores de Betlem. En contraposició als sacerdots i al rei Herodes -representants del judaisme oficial-, que el rebutgen, els tres savis li reten homenatge com a Déu, com a home, com a rei.

L’escena es converteix, doncs, en una interpel·lació sobre qui és per a mi aquest nen, què representa en la meva vida. On uns veuen un rival que pot prendre’ls el poder -les autoritats jueves- d’altres hi reconeixen Déu fet un de nosaltres. Així, l’accés a Jesús no és automàtic ni directe. El seu reconeixement exigeix ​​una presa de postura per part de cada un de nosaltres. I en funció del resultat de tal discerniment, ve la resposta de l’ésser humà: els savis li ofereixen els seus millors regals; Herodes tractarà d’eliminar-lo.

A l’inici d’aquest any 2021, et convido a recrear l’escena posant-te en la pell dels savis Reis d’Orient. Imagina’t davant d’aquest nen acabat de néixer: ¿qui és per a tu ?, ¿com el confesses?, ¿què representa en la teva vida? I després diposita davant seu els teus regals: ¿Quines seran les teves arquetes en aquest 2021? ¿Què han de contenir en el seu interior? Feliç any nou!