Autor: Fco. J. Pérez Camacho, Delegat Inspectorial de Pastoral Juvenil.

No creiem pas que calgui retornar als nostres orígens portats per la nostàlgia, sinó cercant els elements inspiradors que van propiciar aquella resposta tan original i creativa que sorgeix en el cor d’aquell jove sacerdot. D. Bosco no va inventar aquesta resposta d’educar i instruir als joves en els dies festius. Ell va adoptar una fórmula que ja existia i la va fer seva aportant-li tota la seva originalitat.

El mateix D. Bosco ens explica com va sorgir: “La idea de l’oratori va néixer de freqüentar les presons. En aquests llocs es trobaven molts joves d’intel·ligència desperta, de bon cor, capaços de ser el consol de les seves famílies i no obstant això es trobaven tancats, envilits, convertits en l’oprobi de la societat. 

Eren infeliços més per falta d’educació que per maldat. Al temps que se’ls feia sentir la dignitat de l’home, tot just es feia ressonar en les seves ments el principi moral i religiós, experimentaven en el cor el plaer que no sabien explicar, però que els feia desitjar ser millors “. En una petició d’ajuda econòmica, escriu. “El sacerdot Giovanni Bosco, amb el desig de procurar als joves més abandonats tots els avantatges civils, religiosos i morals que li fos possible, durant l’any 1841 va començar a reunir un cert nombre en un lloc pertanyent a l’església de S. Francesc d’Assís. Les circumstàncies del lloc limitaven el nombre a setanta o vuitanta”.

Aquesta transformació va ser fruit d’un procés personal viscut, experimentat, reflexionat i resat. L’Oratori de Valdocco és D. Bosco mateix, la seva persona sencera posada al servei dels joves. L’objectiu de l’Oratori no era simplement entretenir i divertir en els dies festius. L’objectiu era educar integralment en totes les dimensions de la persona. 

Don Bosco proposa l’oratori, com qualsevol lloc, ambient o espai educatiu organitzat “a mida dels nois” en tots els nivells: religiós, cultural i recreatiu.

Per això cada equip d’animadors, de la mateixa manera que va fer aquell jove sacerdot de Torí, està cridat a mirar al seu voltant i a descobrir amb ulls evangèlics quina és la situació real dels joves en el seu context. No es tracta d’imitar tal qual l’experiència de D. Bosco. 

Es tracta de seguir un procés similar de discerniment i reflexió. Això si, fent-se preguntes semblants. On són els joves? Quines són les seves esclavituds? Com acompanyar-los? Com ajudar-los a recuperar la dignitat?

A cada lloc es donaran respostes diferents, però perquè un centre Juvenil sigui salesià no pot faltar:

• La presència-participació en la vida mateixa dels joves.
• Resposta a “full time” (temps ple) segons les necessitats dels joves.
• Projecte Educatiu integral: “Honrats ciutadans i bons cristians”
• El protagonisme juvenil com a pilar fonamental.
• Centralitat de les persones i de les relacions interpersonals.
• Impuls missioner i obert a la zona.

Seguim adaptant la nostra resposta a les necessitats dels joves. Segueix constituint un ambient singular de la nostra pastoral des d’on es desenvolupen projectes d’educació no formal, d’evangelització, i d’acció social.

És una presència a la societat i a la zona, on actua harmònicament amb altres institucions i iniciatives per als joves.