Els salesians van establir-se a Sabadell quan la ciutat es trobava en plena expansió industrial i demogràfica. Als anys 40-50 Sabadell va rebre milers d’immigrants provinents d’arreu del territori espanyol per motius econòmics arran de la indústria tèxtil, o bé, per raons polítiques, evitant represàlies polítiques. La manca d’habitatge per a la classe obrera, conjuntament amb els baixos sous, els va portar a que molts d’aquests nouvinguts s’instal·lessin a coves ubicades al talús del marge oest del riu Ripoll, o bé, a barriades on convivien en un pis de pocs metres quadrats més de tres famílies.

L’empresari Josep Garcia Planas, propietari de l’empresa Artèxtil S.A., projectà fer una obra social en benefici dels treballadors de la seva fàbrica ja que era coneixedor que molts dels seus treballadors vivien a les coves de Sant Oleguer o bé, en barris perifèrics amb escassetats. Aquesta obra social tenia una filosofia molt clara que es va resumir en quatre paraules: fe, cultura, habitatge i diversió.

Les Salesianes i els Salesians tindran un paper clau en el desenvolupament d’aquesta filosofia, en la fe i la cultura amb la construcció d’una església per a la barriada i dues escoles (una per a nens i l’altra per a nenes).

El fet de desitjar que la formació fos humana, cristiana i, a la vegada, professionalitzadora, va fer confiar la direcció de l’escola als Salesians i Salesianes. Ja en aquells anys, l’Obra salesiana, i concretament l’Escola Tècnica de Sarrià, tenia gran renom en el camp de la Formació Professional. Però qui fa que es decideixi definitivament són els Monjos de Montserrat, que van assessorar inicialment a l’empresari. Aquesta va ser la clau per a que García Planas reclamés a la congregació salesiana a formar part del barri.

Va ser el propi arquitecte Santiago Casulleras i Forteza qui va dirigir-se a Sarrià a parlar amb el provincial Salesià i transmetre la idea de traslladar una congregació a la ciutat de Sabadell.

La construcció de la barriada, de les escoles i de l’església van iniciar-se a principis de 1955, però l’arribada de la comunitat salesiana es farà esperar.

Ja construït l’edifici de la comunitat femenina, cap a les 5 de la tarda del 23 d’octubre de 1958 arriben les tres primeres Salesianes

Durant els primers anys de la presència de les Filles de Mª Auxiliadora a Sabadell, l’església i parròquia de Sant Oleguer estava encara en construcció, va ser a finals de l’any 1960 quan s’erigís definitivament.

La novetat del curs 1961/1962 és l’inici de l’escola dels Salesians i l’arribada de tota la comunitat, un total de 4 salesians, encapçalats pel director i alhora rector parroquial Joan Santaulària.

El 29 de desembre de 1966 l’empresa Artèxtil cedeix les escoles de Salesians i Salesianes a les respectives congregacions. El mòbil que va impulsar García Planas a efectuar aquestes donacions va ser la de dotar al barri d’un mitjà autònom d’educació en el seu ampli sentit.

A l’estiu de 1968 s’inicia el Centre Juvenil de les Salesianes. Tot i que les dues escoles encara estaven separades, els alumnes dels Salesians s’integraven amb les noies durant el seu temps lliure. Paral·lelament a la creació del Centre, s’inicia un grup vinculat a l’escola dels Salesians. Anys més tard, amb la col·laboració de les dues comunitats s’estableix instaurar una única escola amb la cessió de la titularitat als Salesians. Aquesta unificació finalitzarà definitivament en 1995.