Maria Rabinal, Comissió Inspectorial de Centres Juvenils
A la nostra Inspectoria comptem amb diverses escoles d’animació i temps lliure gestionades per la pròpia Inspectoria o les Federacions de Centres Juvenils.
A l´Aragó tenim l’Escola Pirineos; a València Don Bosco Escola; a la Regió de Múrcia, de recent creació, Recrea i a Andalusia la Escuela Don Bosco.
Tot i que la realitat de les escoles salesianes de temps de lliure a Espanya és molt dispar, en la nostra Inspectoria són la base de la formació als nostres centres juvenils.
Per què? Doncs perquè les escoles de temps de lleure formen els animadors/es i educadors/es i en gran part, també depèn d’elles la transmissió de valors i la identitat salesiana.
Fa només uns anys el paradigma digital empeny les escoles a canviar la seva forma d’impartir els cursos de monitor i director de temps de lleure per l’aparició de la modalitat a distància. Se’ns vénen al cap paraules com comoditat, flexibilitat, llibertat, recursos … però també impersonalitat, fredor, cosa que, de primeres, sembla allunyat de la proximitat i familiaritat que ens caracteritza.
A causa d’aquests canvis, a finals de febrer de 2020, va tenir lloc a Saragossa el VI Fòrum d’Escoles de Temps de Lleure Salesianes amb la temàtica de la formació a distància. Els experts ens van donar a conèixer nous termes i enfocaments formatius, amb els quals vam reflexionar per situar-los en les nostres realitats.
El nostre pensament inicial era clar: “Deixem els continguts importants per a la part presencial i el menys important en línia”. Error! Els animadors i animadores conviuen amb la tecnologia.
Si formem amb e-Learning (modalitat mixta: presencial i a distància), els estem apropant més a la realitat. Per exemple, es poden aprendre danses presencialment i després completar la formació amb una recerca de recursos sobre danses per a infants.
Aquesta nova forma d’ensenyament i d´aprenentatge requereix que tots (estudiants, professors i institucions) aprenguem noves competències. Si només traslladem a una formació presencial al e-Learning (formació a distància utilitzant Internet), probablement no resultarà reeixida; cal reorganitzar la formació.
Per aconseguir que l’aprenentatge sigui significatiu, és més útil fer avaluació continuada i no únicament un examen o un treball final.
Però, com podem impregnar la nostra petjada salesiana a la formació a distància? Amb petits detalls, com per exemple, utilitzar materials corporatius; impartint formacions centrades en la persona, personalitzant, i partint de la seva pròpia experiència; fomentar la reflexió i el sentit crític pot donar-li un valor afegit … Finalment, i potser el més important, evitar que l’alumnat es senti sol.
Per a això, hem de fer el mateix que presencialment: apropar-nos a ells. Com? Enviant e-mails per a sentir-se acollits, tenint cura dels abandonaments, demanant feedback, donant reforç positiu, etc. Al cap i a la fi com deia Don Bosco, no n’hi ha prou d´estimar, cal que se sentin estimats.
