Joan Pedrola i Santamarta (Barcelona, setembre 1964). Trenta-quatre anys de presència docent al col·legi salesià de Mataró. Després de desenvolupar diverses tasques en l’àmbit de la coordinació tutorial, pedagògica i pastoral, actualment està animant l’estructura de grups de fe i d’espiral solidària de la casa, i se sent profundament implicat en l’Obra salesiana de Mataró.
- Edat: 55 anys.
- Un número: el 2.
- Una ciutat: Mataró.
- Una cançó: qualsevol lletra amb missatge social no caduc, des de Diguem no, de Raimon, fins a Racons secrets del granadí Lapido o Sunday Bloody Sunday d’U2.
- Un llibre: El nom de la rosa com a ficció. Els assajos de E. Carbonell per intentar entendre’ns, i els de Y.N.Harari per intentar comprendre el món en què vivim.
- Una pel·lícula: Els nois del cor de Christophe Barratier.
- Quin personatge de sèrie t’agradaria ser ?: el doctor Mark Green d’Urgències o Ned Stark de Joc de Trons.
- Aficionat a: els jocs de taula i a escacs.
- Menjar favorit: el gaspatxo a l’estiu i la “carn d’olla” (cuit català) a l’hivern.
- Una cosa que no et treus mai: l’anell de noces.
- Una qualitat: la perseverança; sóc de classe mitjana però constant.
- Un record d’estiu salesià: el camí de Torí a Chieri pel Colle della Magdalena i pel Pi Torinese amb els companys de la FISA 06.
- La veritable amistat: l’exempta de qualsevol tipus de peatge i que sap perdonar les misèries de cadascú.
- L’amor més pur: el primer.
- La millor experiència en clau salesiana: la vivència del grup, acompanyar i sentir-te acompanyat.
- És possible renunciar a tot per: amor, encara que de vegades tinc els meus dubtes sobre si podria fer-ho.
- Si tornessis enrere: procuro no plantejar-m’ho mai.
- Un lema: res és impossible, com a mínim en l’intent.
- Una cosa que canviaries del món: diria que el món està en constant evolució i prefereixo centrar la meva atenció en la tasca col·lectiva de la construcció del Regne ara i aquí.
- Maria Auxiliadora: Mater et Magistra, model d’humilitat, senzillesa i atenció a la voluntat de Déu, la veritable boétheia en temps difícils.
- La vocació en 140 caràcters: tots estem cridats a descobrir el motor de la nostra existència; en els nostres ambients, el servei i el compromís amb els joves, sobretot els més necessitats.
- Un desig: que la meva vocació no es marceixi mai de el tot.
- Un passatge de la vida de Don Bosco: la trobada amb Bartolomé Garelli, on veig reflectida l’essència de sistema preventiu: educar amb el cor, tenir esperança i buscar acord i compromís. A més, apareix la gran intuïció de la dinàmica de grups que actua com a llavor i taca d’oli a casa nostra.
- Un missatge dirigit als joves: comprometeu-vos amb el món i la vida des d´ara; els grans reptes del nostre moment se centren en la resposta individual a la pregunta pel sentit de la vida, i en la resposta col·lectiva als reptes de la crisi ecològica i de l’auge de les noves tecnologies. En els nostres ambients trobareu sempre un clima d’acollida i alegria que us ajudarà a treballar el vostre creixement personal, més encara en el marc dels grups de fe i / o de compromís social.