Targeta postal de les Escoles professionals Salesianes utilitzada com a publicitat dels treballs realitzats en la seva especialitat professional de la fusta. La fotografia central correspon a la imatge del Tro al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona, un important treball realitzat per aquestes escoles-taller entre el 1922 i el 1923 Aquesta imatge va acompanyada per una altra d’una escultura tallada i policromada; i una altra d’un altar gòtic. Uns exemples per mostrar la qualitat i els acabats en les realitzacions de les seves obres. 

Aquesta targeta està centrada en la secció d’Arts de la Fusta, que amb una sòlida formació dels alumnes i la qualitat artística en l’acabat de les obres van suposar un augment extraordinari de la demanda en peticions de treballs; no només a les cases salesianes, sinó que també es van atendre comandes d’institucions religioses i civils d’Espanya i Hispanoamèrica.

A la història, les Escoles Professionals Salesianes van ser receptores d’importants premis, prova de la competència i prestigi que havien aconseguit merèixer. Van ser reconeguts amb la concessió del Gran Premi de l’Exposició Internacional del Moble de Barcelona el 1923 i la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Al revers d’aquesta postal hi ha un text manuscrit amb les indicacions sobre la realització de l’altar de Maria Auxiliadora a l’església del col·legi salesià Sant Antoni Abat a València. Un document històric que mostra el procés de treball a les obres realitzades a Sarrià que eren enviades amb tren al seu destí per al seu muntatge sota la seva supervisió. Aquest text manuscrit té la signatura que correspon al salesià coadjutor Gaspar Mestre.

Don Gaspar era religiós salesià des de 1909, es va dedicar completament a l’educació dels joves a les Arts de la Fusta i al disseny de nombroses obres escampades per Espanya i altres nacions. Des de la ruïna va treballar amb tenacitat, al taller escola de Sarrià, entre l’ensenyament i la producció dels nombrosos encàrrecs d’imatges de devoció salesiana encara que feien qualsevol tipus d’encàrrecs de treball que rebia. El 13 de desembre de 1950 va rebre la Medalla al mèrit al Treball, atorgada pel Ministeri. Admirat sempre per tots els seus alumnes i col·laboradors, tant pel domini de l’art com per la pietat senzilla, va morir ple de mèrits l’11 de gener de 1962.

En un darrer registre i estudi de la documentació a Sarrià es pot afirmar que a la tipologia d’altar sobrepassa el nombre de dos mil projectes dissenyats i realitzats en aquesta Escola Taller de la Fusta a Sarrià. Una dada per tenir una idea de la seva importància en la seva aportació al patrimoni religiós, sobretot en la recuperació d’aquest patrimoni a l’època de la postguerra espanyola. Sincerament, crec que ha estat una activitat productiva escassament valorada. Als anys 40-50 del segle passat es van tallar moltes imatges -estàtues- que a dia d’avui es troben emplaçades a diferents esglésies, capelles, convents, monestirs… de la nostra geografia espanyola i algunes amb una destinació més internacional.

La tasca de l’Escola Taller de Sarrià durant la postguerra va ser ímproba a tot el país, a causa de l’augment de la demanda a conseqüència de les destrosses ocasionades en el patrimoni que va portar la necessitat de reposar el que havia perdut. La imatgeria va créixer i es va expandir en un dels fenòmens artístics més interessants i suggestius de la segona meitat del XX, que es perllongarà fins als nostres dies. Un fenomen artístic que ha estat poc estudiat, fins i tot algunes vegades una mica marginat.

Dades imatge: Targeta postal, imprès bicolor a la meitat del segle XX.