Julio Pedraza.

4 d’agost, al Campobosco 2018 “Anirem a mitges”. Cap a les 19 del vespre. A la porta de la Basílica de Maria Auxiliadora a Torí. Al costat de salesians, salesians i salesianes que anaven a renovar els seus vots i els meus “germans i germanes”, també futurs salesians cooperadors (6 persones més amb qui al setembre de 2014 vam començar aquest camí). La Família Salesiana reunida en el millor lloc, on tot va començar. I acompanyat del més important: joves de diferents procedències d’Espanya i de Portugal.

Les emocions que sentia són difícils d’explicar: alegria, il·lusió, ganes, nerviosisme i fins i tot una mica de desconcert pel que vindria. Estava a punt de fer un pas important per a mi. Durant els dies previs, la gent de l’Equip 0 que convivia amb mi em preguntaven: “¿ja estàs segur?” O “¿ja t’has pogut preparar?”, I la meva resposta era clara: “¡SÍ!”.

Havia tingut la sort d’haver realitzat un viatge de formació a Torí a principis de juliol. Durant aquells dies vaig fer una mica de parada i reflexió sobre què havia suposat tot aquest camí, tot el que m’havia portat fins a fer el pas d’entrar en l’associació de SSCC. I us asseguro que em vaig fer molt conscient de les persones, les trobades, les experiències que Déu m’havia posat en el meu camí, i com Ell m’estava animant a fer aquest pas, a ser testimoni avui d’aquest compromís vivint a la societat amb el carisma salesià.

Així que allà estava. I així va ser un moment emocionant, sabent que el que estava fent no era altra cosa que donar resposta a la crida de Déu. A això a què Ell m’enviava. I ara no sé cap on em portarà, però sí que tinc una convicció: que estem “a mitges” en aquest camí.