Escriu Don Bosco a les Memòries de l’Oratori, referint-se als orígens de Valdocco i a l’inici dels tallers a l’Oratori:

“Amb prou feines es va poder disposar d’altres habitacions, va augmentar el nombre d’aprenents artesans, que va arribar a ser de quinze; tots escollits d’entre els més abandonats i en perill “(a l’original afegeix: 1847).

Don Bosco va escollir, ho expressa ell mateix amb claredat, els joves més abandonats i en perill per a l’inici del seu Oratori. A la nostra família, la preocupació pels últims, pels més pobres, pels més abandonats, ha estat sempre una constant i és una herència comprometedora que hem rebut del nostre pare.

La preocupació social, el compromís transformador, el sentit de la justícia i la sensibilitat cap als últims han estat sempre característiques de la seva acció pastoral i han vertebrat la seva missió.

Don Bosco va mirar al seu voltant i no va dubtar a prendre cartes en l’afer. El seu contacte amb els ravals de Torí, amb la misèria dels seus carrers, amb la penúria de la seva gent, el va fer implicar-se en la realitat i buscar solucions creatives per afrontar el necessari canvi social.

Abandonament, soledat, fracàs escolar, manca d’expectatives, marginalitat, exclusió social… realitats que avui són al nostre voltant i que requereixen la mirada atenta  de l’educador i el compromís creatiu i transformador de tots els que hem rebut el “llegat” de Don Bosco . T’animes també tu a continuar amb la seva herència? Hi ha un lloc per a tu.

José Miguel Núñez

Director de la CP “Bartolomé Blanco”