En el seu 1er capítol assenyala que ‘la societat globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans’ i que ‘el camí és la proximitat i la cultura de la trobada’. “Veiem tantes realitats d’exclusió al nostre voltant (pobresa, precarietat laboral, atur juvenil, menors no acompanyats) i a la resta del món (desigualtats, guerres, dificultat d’accés a l’educació), però en aquesta realitat s’obren camins d’esperança cada vegada que busquem donar resposta a través de la nostra acció educativa i social” explica Jordi Lleixà, delegat inspectorial de Pastoral Juvenil.

En el marc de la família salesiana tenim el repte d’acollir la diferència cultural, política i fins i tot religiosa. Per aBegoña Simal, de l’ONGD Bosco Global, “la nostra estructura és tan rica i fins i tot” autosuficient “que podem caure en el risc de viure cap a dins i perdre’ns la riquesa que suposen altres maneres de fer i pensar, i en aquesta crida al bé comú que ens fa Francesc és imprescindible acollir la diferència i aprendre de la història com a mitjà per evitar el descart de les persones “, comparteix de la seva visió social.

En el 2n capítol es destaca que “Jesús convida a preguntar-nos qui són els que estan a prop nostre, i a ser més propers ‘. Tot aquell que ha tingut una trobada amb Jesús, sens dubte que no queda indiferent, ja que aquesta trobada no és només captada pels nostres sentits, sinó que toca tot el nostre ésser, toca la fibra més profunda de la nostra persona. “Això em convida a sortir de l’egocentrisme, de saber-me que sóc part d’una realitat més complexa, la qual no em deixa indiferent amb aquell que és diferent a mi, sinó que és una crida a involucrar-me, a capbussar-me perquè també pugui trobar al  mateix Déu en el qui crec i busco; i que sempre va més enllà dels meus esquemes o idees limitades”, explica Isrrael Hernández, jove salesià estudiant de Teologia a Madrid.

També cita l’encíclica que l’amor trenca cadenes i tendeix ponts independentment de si el germà és d’aquí o d’allà. Per exemple, en la pastoral de Salesians Elx la proximitat és una de les seves senyes d’identitat (i una característica present en tota casa salesiana). “El claustre està molt identificat amb aquest valor i això es pot veure clarament en la relació i el tracte que tenim amb els nois, particularment amb els de Cicles Formatius i els joves que pitjor ho estan passant en aquests moments tan durs. A més, han desenvolupat el projecte “Escolta” que consisteix en que els Salesians i alguns professors hem buscat temps per treure els nois de classe i anar xerrant amb ells sobre aquelles coses que realment els preocupen. Sempre des de la voluntarietat, la llibertat i la confiança “, explica el salesià Manuel Hurtado sobre l’experiència a la casa il·licitana.

Un text fonamental per entendre la nova encíclica i el seu abast és el “Document sobre la Germandat Humana per la Pau Mundial i la Convivència Comuna” que el Sant Pare va signar a Abu Dhabi amb el Gran Iman Ahmad Al-Tayyeb el 2019, en el que ell mateix el va definir “no com un mer acte diplomàtic, sinó més aviat una reflexió realitzada en el diàleg i afany comú”.

En el 3er episodi es destaca que Jesús deia, ‘tots vosaltres sou germans’. Amb el lema “Som U”, les presències salesianes donen forma i ofereixen diferents rostres a aquesta encíclica ‘Fratelli Tutti’. “En concret, les Escoles Salesianes es defineixen com a ‘Cases que acullen’ … a tothom, sense cap tipus de discriminació o prejudici; on es viu un ambient de respecte mutu. Com a educadors, tenim l’obligació d’escoltar als nostres infants i joves per construir junts aquest ‘món obert’, a favor de la pau i la vida digna”, explica Andrés Corbacho de l’equip coordinador d’Escoles de la Inspectoria.

També es parla de promoure el bé, que significa difondre els valors que porten al desenvolupament humà integral. Tota persona és valuosa i té el dret a viure amb dignitat. No hi ha món obert, sense cor obert. “Des de la FISAT, i concretament des del Programa Som Part d’Inserció Laboral, vivim cada dia aquesta afirmació de manera molt intensa quan veiem el canvi que viuen les persones que acompanyem al tractar-les com a persones capaces i plenes d’habilitats. Veure com els nostres germans i germanes fan que el camí cap a la plena inserció sigui tota una realitat”, afirma Andrés Martínez Mira sota l’experiència de les plataformes socials.

Però la mirada del Papa no s’atura només en tons foscos. Com explica, hi ha un camí que passa per la via de la compassió i de la misericòrdia, a través de l’exemple del Bon Samarità, que “segurament tenia plans per aquest dia … però que va ser capaç de deixar de banda seguir el seu camí i davant d’aquest ferit, fins i tot sense conèixer-lo, considerar-lo digne de rebre el do del seu temps “.

En el seu capítol 4rt parla de la gratuïtat. ‘La veritable qualitat dels diferents països del món es mesura per la capacitat de pensar també com a família humana. Déu sempre dóna gratis ‘. Tota cultura sana és oberta i acollidora per naturalesa. Cristina Martínez de FISAT afirma que “les entitats salesianes comparteixen la capacitat de fer sentir a totes les persones que les conformem (destinatàries, treballadores, voluntàries, etc.) part d’una família que ens acull desinteressadament i ens vol tal com som, independentment de la” motxilla ” que carreguem. Aquesta gratuïtat és sanadora, dignifica i, a més, es contagia i multiplica a través de totes les persones que la vam viure “.

En el seu 5è capítol assenyala que ‘la caritat segons l’ensenyament de Jesús, és la síntesi de tota la Llei’. Si aconsegueixes ajudar una sola persona a viure millor, això ja justifica el lliurament de la teva vida. “El Papa Francesc ens recorda que la caritat no s’ha d’aturar en l’esfera individual. Que no podem renunciar a la dimensió política de la caritat, que aspira, no només a satisfer les necessitats d’una persona, sinó que busca el canvi d’estructures que impedeixen a tantes persones ser felices”, afegeix Miguel Gambín director de Salesians Elx.

Segons Alberto Payá, de salesians València, el punt més salesià de Fratelli Tutti és el número 187: “A les nostres presències, la Comunitat Educativa i Pastoral està animada per la” caritat política “, per l’ “amor social “, un amor efectiu que busca el desenvolupament de tots. Aquesta caritat, cor de l’esperit de la millor política, és sempre aquest amor preferencial pels últims que està darrere de tota acció educativa salesiana i que pretén que tothom pugui ser artífex del seu propi destí “, explica.

En un món marcat per múltiples problemes i contradiccions – somnis trencats i projectes abandonats, cultura del descart, falta de respecte dels drets humans, comunicació il·lusòria… – s’ha afegit de manera sobtada la irrupció de la pandèmia, tornant evident “la incapacitat d’actuar junts “.

Des del 6è capítol es parla sobre la cultura de la trobada amb la premissa: ‘de tot es pot aprendre alguna cosa, ningú és inservible, ningú és prescindible. Sobre el tema remarca que ‘l’autèntic diàleg social suposa la capacitat de respectar el punt de vista de l’altre’. “Per definició carismàtica les nostres cases són llocs d’acollida i trobada. Els diferents òrgans i equips en què treballem ens ajuden a trobar-nos i fomentar el diàleg. La campanya “Som U!” d’aquests dos últims cursos ens recorda que cadascú, des de la seva identitat, té alguna cosa a aportar “explica Fran Cánovas, salesià de Zaragoza i coordinador inspectorial de Centres Juvenils. La importància de la trobada i el diàleg es manifesta en els espais per a la formació en l’acompanyament personal que organitza la Inspectoria i en “el miracle d’una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència “(FT, 224).

Sota aquesta sensibilitat, José Casado, de la Federación Andaluza de Centros Juveniles “El Patio”, comparteix que, com el protagonista de la paràbola, “un samarità, no es va fixar en les diferències entre ell i la víctima, un jueu. Així també avui el Pontífex ens convida a tots a ampliar els propis horitzons donant a lacapacitat que tenim d’estimar, una dimensió universal “.

En el capítol 7è es parla sobre la necessitat del camí cap a la pau i els processos de retrobament. El Papa ens convida a construir la identitat amb possibilitat d’alteritat: superar el que ens divideix sense perdre la nostra individualitat. La nostra societat guanya, diu ell, quan tothom se sent veritablement a casa. “Això és el que vivim dia a dia en les nostres entitats: esperit de família, alegria, etc. De fet, solem parlar de cases salesianes”, afegeix Norbert Mamba, salesià al Teologat de Madrid, sobre una trobada que no entén de barreres ni fronteres.

En aquest sentit, en el seu 8è capítol, es comparteix que l’església és una casa amb les portes obertes, perquè és mare: construeix ponts, trenca murs, sembra reconciliació. Només amb una consciència de fills podem viure en pau entre nosaltres. “L’objectiu del diàleg és establir amistat, pau, harmonia, i compartir valors i experiències morals i espirituals en un esperit de veritat i amor” (271 FT).

Miguel Ángel Nuín explica que la comunitat salesiana Bartolomé Blanco pot ser un exemple d’aquesta fraternitat pregonada pel Papa. La mateixa la formen quatre salesians, dos aspirants i dotze joves ex-tutelats: set musulmans, un agnòstic i tres cristians africans. Buscant un futur millor, quan eren menors d’edat, es van aventurar a venir a Espanya en pasteres o en els baixos d’un camió. “Tenim la consciència que són” els fills i els néts “que Déu i D. Bosco ens ha enviat perquè compartim amb ells el pa i la vida i els ajudem a realitzar els seus somnis i a inserir-se en la societat contribuint al seu desenvolupament”, afegeix.