Francisco J. Cánovas, Comissió Inspectorial de CCJJ

“Don Bosco és el primer sant que funda una Congregació no només en favor dels joves, sinó juntament amb els mateixos joves”. (Quadre de referència de la PJ salesiana). I és en aquesta intuïció de protagonisme juvenil que s’ha anat perllongant amb el pas dels anys, on situem el centre juvenil com a lloc vocacional.

Tots sabem que el projecte educativo-pastoral salesià està dividit en quatre dimensions que actuen com a vasos comunicants i s’alimenten mútuament:

• Dimensió de l’educació en la fe.
• Dimensió educativa i cultural.
• Dimensió de l’experiència associativa.
• Dimensió vocacional.

Això vol dir que al centre juvenil també s’acompanya el descobriment de la vocació i el propi projecte de vida adreçat a un compromís de transformació del món segons el projecte de Jesús i el seu Evangeli. De fet, tots els projectes educativo-pastorals van encaminats a aquest últim horitzó.

La Proposta Educativa dels Centres Juvenils ens recorda que en aquest ambient educatiu s’ajuda a passar dels grups espontanis a uns grups més estables i definits, tractant d’afavorir la creació d’una comunitat educativa juvenil en què els joves i animadors viuen una mateixa experiència i descobreixen una vida amb sentit.

Per a moltíssims joves, els nostres centres juvenils són la porta d’accés a l’Església. L’ambient que s’aconsegueix viure a casa nostra, gràcies als centres juvenils, empeny els adolescents i joves a conèixer, primer; i comprometre´s, després, en molts altres projectes socials i eclesials; a inserir-se en l’itinerari d’educació en la fe i establir comunitats de creients; a formular el propi projecte de vida; a optar per l’acompanyament personal. A més, com assenyala el salesià Jorge Juan Reyes en el seu llibre “Vocación y vocaciones”, hi ha d´altres elements a tenir en compte en el discerniment vocacional i que també els trobem en el dia a dia dels nostres centres juvenils: la celebració de la litúrgia, els moments de pregària, la comunió eclesial, l’exercici del servei fratern i el testimoni de l’Evangeli.

En qualsevol de les nostres cases, no ens resulta difícil trobar persones que han construït el seu projecte personal a partir de l’experiència viscuda al centre juvenil. El seu contacte amb Jesús de Natzaret i el coneixement de l’obra de Don Bosco ha crescut a través de l’experiència educativa i pastoral al centre juvenil, com a primer destinatari  i en major profunditat, com a animador després.

¿Quantes hores de formació, pregària, celebració, convivència, programació, avaluació, trobades … tenen a les seves motxilles vitals nostres animadors i animadores? Quantes famílies s’han originat en el centre juvenil? Quants educadors implicats i compromesos amb l’estil salesià a les nostres escoles i plataformes socials van veure néixer la seva vocació al centre juvenil? Quants joves van decidir formar-se professionalment com a mestres, professors, educadors o treballadors socials arran de la seva experiència en el Centre Juvenil? Quants joves han decidit quedar-se a la casa de Don Bosco per sempre o en algun dels seus grups de la Família Salesiana després de passar pel centre juvenil?

Com podem comprovar fàcilment, aquest horitzó últim de la pastoral juvenil salesiana que és la d’acompanyar cada jove en la recerca concreta de la seva pròpia vocació, segueix bategant amb força als nostres centres juvenils. Ens toca, doncs, a nosaltres seguir treballant i comprometent-nos per a continuar fent actual la intuïció de Don Bosco i el seu oratori de Valdocco: que els nostres centres juvenils segueixin sent llocs vocacionals.