José Miguel Núñez, director de la Comunitat Proposta Bartolomé Blanco

Sempre he admirat en Don Bosco la tenacitat amb què va afrontar i va dur a terme cada projecte al llarg de tota la seva vida. Va procurar actuar amb prudència en tot moment, però amb una tenaç perseverança. Confiava sense límits en el Senyor i anava endavant amb fermesa exclamant “Déu proveirà!”.

Llegim en les Memòries Biogràfiques:

“Quan trobo una dificultat, fins i tot de les més grans, faig com els que van pel camí i a un cert punt el troben bloquejat per una gran pedra. Si no puc treure l’obstacle del mig, m’hi pujo a sobre, o per un camí més llarg, dono una volta i el rodejo. O bé, deixada sense acabar l’empresa començada, per tal de no perdre inútilment el temps esperant, començo de seguida un altre projecte. Però no perdo de vista mai l’obra començada i sense acabar. Amb el temps, els fruits maduren, els homes canvien, les dificultats s’aplanen “.

Tota una lliçó de saviesa. Don Bosco sempre va alimentar una força de voluntat que el feia anar endavant fins i tot enmig de grans dificultats, sense cedir, sense tornar enrere quan estava convençut de caminar pel camí adequat.

En efecte, Déu proveirà. Com sempre ha fet en la nostra família, també avui, amb la invencible tenacitat del nostre pare, emprenem projectes fins a la temeritat quan del bé dels joves es tracta. Per molt fort que bufin els vents, Déu els convertirà en brisa; per molt elevades que siguin les muntanyes, Déu les aplanarà. No ho dubtis, sempre hi ha camins. I en el sender àrid i tortuós, Déu sempre proveeix als de cor gran, àmplia mirada i pas ferm. Confia en Déu i no tinguis por de seguir endavant!