Per Jorge Juan Reyes

L’experiència viscuda en una trobada de pasqua amb un grup de joves quan era a primer de Batxillerat la va marcar profundament en la seva persona i en la seva vida. Des de llavors, aquesta Filla de Maria Auxiliadora ha cregut que el Senyor la cridava per a alguna cosa. Va dir sí a la crida de Déu, el 5 d’agost de l’any 2016, dia en què va concloure el noviciat i va fer la seva primera professió religiosa, a Itàlia. Ara resideix a Madrid, al barri del Pilar. Aquí comparteix la seva vida amb una comunitat de 6 germanes. Treballa com a professora en un col·legi salesià, i com a educadora en un projecte socioeducatiu que les FMA porten al barri, amb nois en risc d’exclusió social, i en el centre juvenil.

Sofia Parra va néixer a Guadalajara, el 17 de novembre de 1990. Va estudiar l’ESO i el Batxillerat al Col·legi Salesià. Va fer el Grau en Matemàtiques. Li agrada molt el futbol, ​​el ciclisme, dibuixar, la sèrie de  “Los Hombres de Paco”, i el cinema. Se sent feliç sent Filla de Maria Auxiliadora.

ViS: Sofía, en aquests moments, ¿com et trobes?

S: Estic feliç, gaudint de la nova missió i del lloc on sóc, amb moltes ganes de lliurar-me fins al meu últim alè pels joves, estant amb ells al pati, parlant, jugant, compartint…

Feliç d’anar fent a poc a poc realitat el somni que el Senyor té per a mi.

ViS: ¿Tot va sorgir en una pasqua juvenil, ¿què vas descobrir en aquella experiència?

S: Una cosa molt senzilla i alhora molt important: que el Senyor m’estimava a mi personalment, és més, que m’estimava fins a la bogeria, com ningú. A mi, amb la meva situació, les meves circumstàncies, la meva història, les meves llums i ombres… Va ser concretament un Divendres Sant, durant l’Adoració a la Creu.

Va ser llavors on vaig pensar que volia i necessitava respondre amb amor i totalitat a aquest AMOR amb tot el que sóc, disponible per al que Ell volgués; i que així també altres joves descobrissin i fessin experiència que és cert que Déu ens estima personalment.

ViS: ¿Quan dius que vols ser FMA, ¿què van pensar els teus pares? ¿I els teus amics?

S: Des d’aquella pasqua juvenil fins que vaig entrar amb les salesianes van passar 4 anys. En general, la gent propera no es va sorprendre gaire, anaven veient-me créixer i prendre opcions, com la implicació en el CJ de Guadalajara com a animadora.

Els meus amics de tota la vida i del CJ em van donar suport i em van acompanyar en aquest camí i la meva família també m’ha anat acompanyant en cada pas. Això no obstant, els primers van ser moments difícils per a la meva família, els costava entendre-ho i acceptar-ho.

ViS: Ser FMA, ¿què ha aportat a la teva vida?

S: Ser el que sóc i com sóc. En aquest temps m’he anat coneixent més i obrint-me al projecte de Déu sobre mi, fent-li més espai en la meva vida, he conegut realitats completament noves per a mi, com el treball social amb altres cultures i religions que ara tant m’apassiona; he conegut molts germans i germanes amb els quals compartir la vocació dins de la Família Salesiana; he après a relacionar-me amb Déu d’una forma molt més propera i senzilla… I gràcies a això, el meu camí s’ha creuat amb el de moltes altres persones.

ViS: ¿T’has trobat amb alguna dificultat? ¿Com l’has superat?

S: Per descomptat. Les dificultats estan en totes les opcions de vida. L’important crec jo és no rendir-se, ser resilients, lluitar pel que creiem i estimem, confiar-les al Senyor i confiar en persones que m’han acompanyat en aquest camí.

ViS: ¿Què es el que més admires de Don Bosco i de Maria Mazzarello?

S: La passió per Déu i pels joves. Els grans somnis, el lliurament fins a l’últim alè per i per als joves més pobres, la seva relació propera i profunda amb Déu…

Vis: ¿Què li diries a un jove que s’estigués plantejant la seva vocació?

S: Val la pena; és sentir que Déu t’estima i somia que siguis feliç, que estiguis realitzat/da, que et lliuris als altres… Cada un de nosaltres té una vocació, ja sigui sent religiós, religiosa, capellà, monja, en el matrimoni, en les missions… l’important crec jo és preguntar-nos quina és, estar oberts a què Déu tingui alguna cosa a veure en la nostra vida, i, si descobrim el que és, endavant! perquè això ens farà feliços i donarà sentit a la nostra vida.