És la setena de set germans. Va estudiar magisteri, teologia espiritual i secretariat. Li encanta fer classes i estar amb els nois al pati, a més de llegir, caminar per la muntanya i escoltar música. Sor Aurea va néixer en un petit poble extremeny anomenat Orellana de la Sierra, l’any 1952, en el si d’una família senzilla d’agricultors i ramaders. Va professar com a Filla de Maria Auxiliadora l’any 1980. Des de llavors ha realitzat el seu apostolat en diverses cases salesianes, com a mestra, educadora, assistent, animadora… Va passar uns anys a Guinea Equatorial com a missionera. En aquests moments es troba a Madrid, però de forma provisional, ja que s’està preparant per tornar de nou a l’Àfrica.

ViS: Sor Aurea, ¿com sorgeix la seva vocació? ¿Quins van ser els signes que la van ajudar a descobrir-la?

A: Estudiava Secretariat en un centre de la serra de Madrid que compartia finca amb un reformatori de noies (espècie de presó de menors). Em va impactar la situació de vida d’aquelles noies i el tracte que rebien. M’agradava visitar-les i parlar amb elles, cosa que no era fàcil ni ben vist en aquell temps. Vaig poder comprovar que el seu internament, en la majoria dels casos, tenia el seu origen en experiències i ambients familiars problemàtics: manca d’afecte, abandonament, conflictes entre els progenitors, marginació, pobresa…

En acabar els estudis vaig començar a viure en una residència de joves, propera al meu lloc de treball. Aquesta residència estava dirigida i atesa per les Filles de Maria Auxiliadora. Una part de la residència estava destinada a acollir les joves provinents del reformatori per tal d’acompanyar-les en la seva reinserció social i laboral. Em vaig integrar en la Legió de Maria a la parròquia de la zona, cosa que em va donar l’oportunitat de conèixer i tenir contacte amb les necessitats i situacions límits de les famílies i persones d’aquest barri.

El contacte amb les germanes i l’estil salesià em va fer intuir el valor redemptor del Sistema Preventiu i escoltar la invitació del Senyor a posar la meva vida al servei del seu Regne.

ViS: ¿Ha tingut dificultats en el seu procés vocacional? ¿com les ha superat?

A: En iniciar l’aspirantat, la primera dificultat que vaig haver de superar va ser el canvi de vida. Tenia 24 anys i en portava quatre amb una manera de viure totalment autònoma i independent, fins i tot econòmicament. La segona va ser familiar, ja que no entenien la meva opció i plans de vida; com que tenia 24 anys i comptava amb els meus propis mitjans econòmics, tampoc no va suposar un obstacle per seguir el meu camí.

Des del primer moment fins al dia d’avui, la missió, la comunitat i la pregària han estat les forces que m’han sostingut.

ViS: Ha estat uns anys a Guinea Equatorial, ¿com va ser la seva experiència en aquest país?

A: Fa sis anys, sor Yvonne, la Mare General, em va fer el regal d’enviar-me a Guinea Equatorial, a la comunitat de E’Waiso Ipola (Dona, aixeca’t) de la ciutat de Malabo. Aquests anys els he viscut gaudint del do que Déu havia posat a les meves mans i experimentant que la missió i la fraternitat no coneixen fronteres ni distincions de races, cultures o credos religiosos. M’he sentit a casa meva i amb la meva gent.

ViS: ¿Què és el que més admira de Don Bosco i de Maria Mazarello?

A: La seva recerca, obertura i docilitat, durant tota la seva vida, al voler de Déu, pel bé dels nens i joves, especialment dels més desfavorits i vulnerables.

ViS: ¿Coneix algun noi o noia que s’estigui plantejant la seva vocació? ¿Què li diria?

A: “¡Surt de la teva terra! Vés a la terra que jo et mostraré… ¡La teva vida és un do! Posa-la al servei dels altres. Acompanyo els teus passos”. Jesús de Nazaret.

Moltes gràcies

Jorge J. Reyes, sdb