Soc Silvino Gata, tinc 20 anys i soc animador de la casa salesiana de Huelva. Estudio el tercer curs del Grau de Química a la universitat de Huelva, i formo part de la companyia de teatre de la nostra associació juvenil (A.J. Carabela). Visc l’estil salesià des que era petit i conforme he anat creixent i vaig sortir del col·legi, he estat molt més conscient que és la meva segona casa, on sens dubte, ens ensenyen una sèrie de valors. La casa salesiana ens brinda la possibilitat d’una formació personal molt potent de la mateixa manera que una educació en la nostra fe, a part de la formació acadèmica. És una gran sort. I jo me’n sento molt orgullós. Crec que això no seria possible sense el treball, l’ajuda i la tenacitat dels salesians de cada casa, els quals tracten d’establir una relació personal amb cada jove per aconseguir l’objectiu d’educar. Sota el meu punt de vista tenen una gran influència en els joves que van a l’escola i a l’oratori, arriben fins i tot a canviar la vida d’aquests, cosa que és increïble, un fidel reflex de Don Bosco a la societat, i en dir això, no puc oblidar-me del salesià més increïble, que ha marcat tant la meva vida com la de molts joves de totes les cases per les quals ha passat, Marco Antonio Martínez. Aquí l’estimem molt. Només em queda dir que seguim endavant amb l’obra de Don Bosco, seguim treballant i tenint clar, com diem a la casa de Huelva, que “Ets allò que fas” i que “Educar és cosa del cor”.