Maria és d’Elx, té 27 anys i és Graduada en Economia. Entre les seves aficions hi ha la lectura, l’escriptura i les manualitats. Des dels 12 anys la seva vida està vinculada als salesians. Ha estat alumna de l’escola a l’ESO i en el Batxillerat; també animadora de grups de fe en el Centre Juvenil Gentjove, participant en nombroses trobades, campaments i pasqües. Actualment treballa com a professora al Col·legi Salesià de la seva localitat.
A l’agost de l’any 2014 va participar en el Campobosco Nacional i hi va conèixer a qui avui és el seu marit, Javier, un jove de Salesians-Deusto. En aquella ocasió, estant a Torí, va descobrir la seva vocació professional, familiar i salesiana. Des del 12 de gener d’aquest mateix any ha entrat a formar part de l’Associació de Salesians Cooperadors, després d’haver fet la seva promesa. Se sent feliç i tracta de viure cada dia la seva vida laboral i familiar des del carisma de què ella forma part.
ViS: Els anys d’alumna i d’animadora a la Casa Salesiana, què han suposat per a tu?
M: Han suposat per a mi poder convertir-me en la persona que sóc avui en dia. Conèixer els salesians va ser el millor que em va poder passar en aquell moment i ells (amb l’ajuda d’Ell) van poder treure la meva millor versió, ajudant-me a descobrir la meva vocació i felicitat.
ViS: Va ser en el Campobosco de Torí de 2014 on vas descobrir la teva vocació, com va ser? Què t’ha ajudat a prendre la decisió que has pres?
M: Vaig anar al Campobosco tenint en ment que la meva època de centre juvenil s’anava acabant i no sabia què fer després, com poder seguir desenvolupant la meva vocació, i va ser quan vaig conèixer diferents cooperadors, vaig parlar-hi i van compartir amb mi la seva decisió d’opció de vida, la seva tasca i missió que Ell i Don Bosco els havia posat en el camí, i aquí ho vaig veure clar: aquesta també seria la meva opció de vida.
ViS: ¿Has trobat alguna dificultat en el teu discerniment vocacional? ¿Com l’has superat?
M: He tingut moments durs, en què no sabia si veia clar o no la decisió, coses que t’agradaria millorar i no saps com, moments d’incomprensió. Però a la fi dins meu la força de l’Esperit m’empenyia a dir SÍ, un sí com el de Maria quan s’assabenta que tindrà Jesús. Ella no va dubtar, va prendre la iniciativa i va acceptar. I jo sabia que Ell m’estava donant molts senyals de quin era el camí que volia per a mi.
ViS: Vius una vocació laïcal com a Salesiana Cooperadora i com a esposa. ¿Quin paper tenen avui els laics en el carisma salesià?
M: Malauradament sabem que hi ha moments i llocs on els Salesians ja no poden tenir la presència que abans tenien i aquí hem d’estar presents els salesians cooperadors. Nosaltres hem de ser els portadors de Don Bosco als joves, allà on no arribi ningú, allà on falti amor i sobrin cops.
ViS: ¿Què és el que més admires de Don Bosco i de Maria Mazzarello?
M: És molt difícil només centrar-se en una cosa, però destacaria de Don Bosco la seva pregària i lliurament a Déu pels joves que va trobar en la seva vida. Per la seva total fe en la que era la seva missió en la vida.
De Maín em quedo amb la seva insistència i tossuderia en fer el que ella sabia que Ell li estava demanant, el seu lliurament absolut a Déu i a totes les noies que sabia que la necessitaven.
ViS: A un noi o una noia que s’estigués plantejant el seu projecte vocacional, què li diries?
M: Que escolti el que Ell li ha preparat en la seva vida. El món necessita persones com tu que siguin valents prenent decisions i fermes en les seves conviccions, en els valors de Jesús i de Don Bosco: portadors i evangelitzadors d’aquells joves necessitats i perduts.
Gràcies
