Jordi Lleixà (Badalona, desembre de 1970). Membre del consell inspectorial i Coordinador nacional de Centres Juvenils.
Fill de pares que han treballat durant mols anys a la indústria del tèxtil, en Jordi va néixer a Badalona el 14 de desembre de 1970. Des de petit ha viscut en un ambient familiar cristià. Els seus pares han estat persones molt compromeses amb l’Església.
És llicenciat en ciències físiques i en ciències eclesiàstiques. A l’agost de 1989 va professar com a salesià a Sanlúcar la Mayor (Sevilla), i l’any 2000, en el començament del nou segle, a la parròquia de Sant Joan Bosco de Navas, va rebre l’ordenació sacerdotal.
El seu camí vocacional va sorgir quan, en una ocasió, veient a un salesià preocupat li va preguntar que li passava per estar així. Aquest li va respondre que tenia molts infants per al casal d’estiu i pocs monitors. En Jordi li va dir “compta amb mi”.
En Jordi viu content la seva vocació i creu que lliurar la vida a Déu servint als joves, com ho va fer Don Bosco, val la pena.
ViS: Un dia dius: compta amb mi per al casal d’estiu, i a partir d’aquí tot comença. Com ha estat el teu camí vocacional?
J: Jo era alumne dels Salesians de Badalona i em van proposar d’anar a l’aspirantat a Mataró on vaig poder experimentar la vida comunitària i la missió salesiana que em van enganxar. Vaig descobrir que era la vida que quadrava perfectament amb mi. Després vaig anar seguint tot el procés formatiu fins a ser salesià i capellà.
ViS: El dia que dius que vols ser salesià, com reacciona la teva família?
J: Els meus pares van reaccionar molt bé. Són persones molt implicades en diversos moviments d’Església i ells sempre han pregat perquè Déu enviï vocacions a la vida consagrada i al sacerdoci i quan aquesta crida arriba a un dels teus fills (som cinc germans) no van fer més que agrair-ho i acompanyar-me. També sempre m’han insistit que l’important és que descobreixi la meva veritable vocació independentment de que a ells els faci il·lusió tenir un fill salesià.
VyS: T’has trobat amb dificultats en el teu camí vocacional? Com les has superat?
J: Grans dificultats no les recordo. El que sí he tingut és moments de dubte en veure que el que estava vivint no es corresponia del tot amb l’ideal que m’havia proposat. Amb la pregària i l’acompanyament personal he anat descobrint que Déu no ens demana que siguem perfectes i que hem d’anar assumint les nostres limitacions. Això ha anat creant en mi la convicció que Déu em vol a on estic ara.
ViS: En quines cases de la Inspectoria has estat i quines tasques has desenvolupat?
J: Després del noviciat a Sanlúcar he estat vivint i/o treballant a les cases d’Horta, Ciutat Meridiana, Mataró, Martí-Codolar, Terrassa, Sarrià, Sant Boi del Llobregat i Sabadell. I he fet una mica de tot: monitor, animador, educador social, professor, responsable de Centre Juvenil, director de plataforma social, cap de pastoral, director i titular d’escola i director de comunitat. També he estat en algunes comissions inspectorials i actualment sóc membre del consell inspectorial i coordinador nacional de centres juvenils.
ViS: Què és el que més admires de Don Bosco? I de Maria Mazzarello?
J: De Don Bosco el seu lliurament total als joves. Tot el que era, tenia i sabia fer ho posava al seu servei. I de Maria Mazzarello la seva senzillesa i capacitat de donar gran valor als petits detalls de la vida diària. I de tots dos el seu optimisme vital que els feia mirar sempre endavant.
ViS: Què ha aportat a la teva persona la teva opció vocacional?
J: Tot. La meva vida no es pot entendre sense la meva vocació. Jo sempre dic que els Salesians m’han donat els dos millors regals que se li poden fer a una persona: ajudar-me a descobrir la meva vocació, i fer possible que la visqués.
ViS: Coneixes algun noi o noia que tingui inquietuds vocacionals? Què li diries?
J: Conec a bastants joves que es fan la pregunta de quin és el meu lloc en el món, quina és la meva vocació. Jo el que els dic és que aquesta pregunta li facin a Déu, perquè allò que Déu ha pensat per a cada persona és el que la farà feliç. Per tant, que preguin molt i que es deixin acompanyar espiritualment.
