Laura Baños, antiga alumna de Salesians Terrassa i aspirant a Salesiana Cooperadora, en l’actualitat és la directora del Centre Obert de la Plataforma Social dels Salesians a Martí-Codolar i del Centre Juvenil de Terrassa.
1 – D’on neix la teva vocació pels joves més vulnerables?
Sempre he estat relacionada amb el món salesià i he tingut professors i monitors que han estat referents per a mi i que em van permetre conèixer la figura de Don Bosco. Però el moment clau va ser la meva estada a Ceuta i Tànger amb la ongd VOLS, on vaig poder viure en primera persona el contacte amb els més pobres. Això va ser el que va despertar en mi aquestes ganes de ser educadora, transmetre aquí tot el que allà vaig viure, i poder col·laborar perquè els joves tinguin totes les seves necessitats cobertes. Viure-ho, conèixer-ho en primera persona, tenir contacte amb nois del carrer que t’expliquen la seva història, etc. Persones que han fet un procés migratori i t’ho expliquen, és una cosa que et remou per dins. Això va ser el que em va fer reflexionar sobre “Jo què puc fer per a gent com ells?”, i aquest pensament em va fer decidir ser educadora en el món social.
2 – Què creus que un jove li demana a un educador salesià?
Per a mi són tres coses: la primera i més important és l’amor, el sentir-se estimat pels seus educadors, el veure que és un referent que es preocupa per ell, que li pregunta, que està al seu costat i que l’acompanya en tot el camí; la segona, la paciència. Els joves necessiten temps per assimilar el que viuen, per prendre decisions, etc. De vegades volem que ho facin tot molt ràpid, però al final la paciència i l’estar amb ells és el que valoren. I finalment, el compromís. Ser un educador apassionat i vocacional, que dóna la seva vida pels joves. Ells ho noten i t’acompanyen i et segueixen en aquest camí.
- Quines experiències t’han fet veure que treballar “pels últims” val la pena?
La clau està en que l’educació és un procés llarg i els resultats no són immediats. És un procés en el qual poc a poc es van veient els fruits. L’experiència més gratificant que he viscut ha estat la història d’un noi, que ha estat amb nosaltres des dels 6 fins als 18 anys, a qui hem acompanyat en tot el seu procés, amb la seva família i tots els seus àmbits, i que al final decideix ser voluntari al Centre Juvenil. És a dir, ell decideix donar als altres tot el que ha rebut. Per a mi l’exemple d’aquest noi que ha superat situacions molt complicades i difícils i que ara diu, jo què puc fer pels altres? és la clau de l’educació, un procés que va a poc a poc. Cal treballar amb els nois amb paciència, amor i compromís, que és el que ells més necessiten.
4- Com heu implementat la Campanya “Primer, els últims” al Centre Obert?
De dues maneres. En primer lloc que es coneguin a ells mateixos, que vegin les seves capacitats, lo bo que tenen. Perquè moltes vegades han viscut experiències en què pensen que no són útils, que ho fan tot malament, etc. I és important posar-los davant d’un mirall perquè vegin les seves coses bones, les potenciïn i puguin complir els seus somnis.
En segon lloc, en aquest temps de Quaresma hem estat treballant el donar-se als altres. Hem participat en la recollida de menjar, roba, aliments i higiene personal, que ha fet que ells s’involucrin i pensin en els altres. Que tot el poc que tenen ho puguin compartir amb els demés, i que siguin conscients de la importància de pensar en els altres.
5 – Per a tu Don Bosco …
És el referent d’educador salesià que dóna la seva vida pels joves, pensa en ells, els posa al centre i busca la forma perquè tirin endavant i aconsegueixin els seus somnis. Igual que Don Bosco va tenir el somni de formar la família salesiana, els nois també poden construir el seu somni. Per a mi Ell és l’essència de l’educador, per com els acompanya, els dóna afecte, i fruit d’aquest treball els joves veuen en ell un referent per seguir avançant.
