És sobradament conegut que l’origen de l’obra salesiana podem trobar-lo en l’experiència de Don Bosco en les presons, a les quals acudeix seguint les orientacions de sant Josep Caffasso. Comprendre les característiques d’aqueixa experiència és part del que intenta aquest llibre, Don Bosco i la presó, en el qual trobarem detallades descripcions dels tipus de delinqüència al Torí del Vuit-cents, amb especial atenció a la juvenil, i de tot el que l’envoltava (codis penals, presons i correccionals tant de l’Estat com de diferents iniciatives privades…) En aquest treball, “la presó” no és un lloc comú, sinó els llocs concrets amb la mena de persones que els van habitar en les condicions particulars de cadascun d’ells.
Hi destaca la labor de documentació, present en el text i en el prolix aparell crític. És especialment rellevant quan ens presenta l’experiència històrica de Don Bosco en el sistema penitenciari torinès de la seua època, tot partint dels diferents documents disponibles (principalment l’Anotació Històrica de 1854, les Anotacions Històriques de 1862 i les Memòries de l’Oratori) per a explorar quines van ser les reaccions de Don Bosco enfront de les condicions de vida dels joves presos.
No sols es queda en la mera descripció el treball d’Alberto Payá, indaga en la visió que del delinqüent tenia Don Bosco, en contraposició amb algunes teories de la ciència criminològica del seu temps, especialment amb la idea del “criminal nat”. També analitza la possible influència de la posada en pràctica del Sistema Preventiu en els treballs de Cesare Lombroso, pare de la Criminologia moderna, autor que va conèixer l’obra de Don Bosco. D’ací l’encertat del subtítol: “La prevenció com a resposta al delicte”.
