Jorge Juan Reyes.
Els centres juvenils salesians són espais en els quals els joves conviuen, realitzen activitats educatives, celebren la fe, i es converteixen en protagonistes del seu propi camí educatiu. El Rafa i l’Águeda així ho van viure fa una mica més de 30 anys al centre juvenil de la Casa de Villena. Allí van participar com a joves inquiets, allí es van conèixer, i allí van començar una relació d’amistat tan profunda que va acabar en matrimoni, al març de 1987. Des de llavors, les seves vides han quedat vinculades a la família salesiana.
Rafa, funcionari, i Águeda, administrativa, han respost amb generositat a la vocació matrimonial. Avui tenen dos fills: Javi, de 30 anys, i Rafa, de 26 anys, antics alumnes i membres del MJS. Al Rafa i a l’Águeda els agrada llegir, viatjar, fer esport, muntar pessebres, gaudir amb la família, i servir com a voluntaris atenent joves en situació d’exclusió social, a la Fundació Àngel Tomàs.
ViS: Com sorgeix la vostra relació?
A i R: Ens vam conèixer a vuitè d’EGB, sent destinataris del Centre Juvenil Don Bosco de Villena. Formàvem part d’un grup d’amics i amigues que participava de les activitats formatives i lúdiques dels caps de setmana. Després va sorgir l’espurna, el festeig i casament a l’Església dels Salesians… formant una família al costat del Col·legi, ja que tenim el goig de veure la imatge de Maria Auxiliadora des de les finestres de casa nostra.
ViS: Com vau descobrir el carisma salesià? Què ha aportat aquest a cadascuna de les vostres persones?
A i R: En la joventut vam ser monitors del Centre Juvenil. Els nostres dos fills van estudiar en el Col·legi Salesià. Rafa va ser president de l’AMPA. Els nostres fills han estat monitors del Centre Juvenil i el gran, el seu President diversos anys. La implicació en l’ambient salesià, juntament amb la fortuna de conèixer sacerdots que ens van inculcar el seu carisma, ens va transmetre la gràcia que intentem serveixi de guia en la nostra vida. Ens aporta fe, esperança i força per viure amb alegria cristiana i sobreposar-nos a les dificultats.
ViS: Com vau descobrir que Déu us cridava a formar una família?
A i R: Som els fills grans de les nostres respectives famílies. La nostra relació familiar és intensa i enriquidora. Des que ens vam casar teníem clar que volíem formar una família perquè l’espai d’amor fos més gran, més intens. Sens dubte, tenir fills és una gràcia de Déu i, en el nostre cas, és el més transcendent. Són el nostre llegat i ens agradaria que poguessin donar testimoni de tot el que intentem transmetre’ls.
ViS: La vocació és un do, i necessita discerniment. Us trobeu en un grup d’aspirants a cooperadors, què hi feu?
A i R: Portem diversos anys reunint-nos per formar-nos i donar consistència a la nostra fe. Necessitàvem destinar temps a “ser”, sense oblidar el “fer”. Ens enriqueix com a cristians comentar, debatre i aprendre aspectes de l’espiritualitat salesiana amb els altres membres del grup, de la mà del nostre formador. Finalment hem decidit fer la promesa i ara estem preparant els textos i el compromís que cada un dels aspirants volem assolir. És un pas important que requereix d’un temps de reflexió.
ViS: Què li diríeu a un noi o a una noia que estigués discernint la seva vocació?
A i R: Que busqui en el seu interior si vol ser feliç seguint el missatge de salvació de Déu. Que sigui valent per anar contra corrent. Que Déu és amor i el seu missatge és imprescindible propagar-lo a l’amic, al veí, al familiar, al company… de manera senzilla i sincera, en les petites coses del dia a dia. I que si ho fa en un ambient salesià podrà sumar al seu goig l’alegria d’estar envoltat dels joves i d’un carisma que ajuda a viure la vida en plenitud i pau interior.
