María Pilar Llance Albajar, directora de la Plataforma d’Educació Social dels salesians a Lleida.
Educadora social i diplomada en Ciències religioses, entre moltes altres competències professionals i personals, lidera la Plataforma Social més gran dels salesians en la nostra Inspectoria. La seva vinculació amb els Salesians neix d’una experiència en 1999 de voluntariat internacional amb la ongd salesiana VOLS –per aquella època anomenada Voluntaris pel Tercer Món– a Perú. Més endavant assumiria la presidència de l’entitat i també entraria com a responsable de la Casa Don Bosco de Lleida. En l’actualitat és la directora de la Plataforma Social.
Amb un Postgrau en Acompanyament Espiritual i havent realitzat els cursos d’acompanyament del Nivell 3 i 4 del Centre Nacional de la Pastoral Juvenil Salesiana està convençuda que “acompanyar és alguna quelcom seriós, important i innegociable que qualsevol persona educadora ha de saber oferir a qui té al costat”.
Edat: 41
Un nombre: qualsevol imparell, però el 7 m’agrada molt.
Una ciutat: Edimburg (tradició, modernitat, proximitat, diversió,…)
Una cançó: qualsevol que em faci vibrar, ara m’apassiona: This is me (The Greastest Showman).
Un llibre: L’alquimista, de Paulo Coelho.
Una pel·lícula: El jardiner fidel.
Quin personatge de sèrie t’agradaria ser?: m’encantaria ser la poli companya de Tony Jr Carusso en “The Good Cop”.
Aficionada a: viatjar per tot el món.
Menjar favorit: steak tartar.
Alguna cosa que no et lleves mai: una polsera llaurada en plata que em va portar la meva mare de Terra Santa, fa uns 22 anys.
Una qualitat: la perseverança.
Un record d’estiu salesià: qualsevol dia del Confronto 2009, crec que mai he ballat, cantat, jugat i rigut tant com aquells 10 dies.
La veritable amistat: no té en compte la distància, el temps o les experiències viscudes, roman i està quan veritablement més la necessites.
L’amor més pur: el que et permet ser qui ets, t’empeny a créixer sense límits i malgrat el dolent, roman.
La millor experiència en clau salesiana: Estar amb els joves tot i que creuen i tu creïs que no et necessiten.
És possible renunciar a tot per: perseguir els teus somnis.
Si tornessis enrere: amb el que m’ha costat arribar…. Mai tornaria enrere, tot el viscut m’ha ajudat a créixer, ser fort i seguir vivint amb un somriure en la cara.
Un lema: “Que tots els meus pensaments, accions i operacions estiguin únicament orientats a servir-te i a lloar-te” (parafrasejant a Sant Ignasi de Loiola).
Alguna cosa que canviaries del món: l’egoisme.
Maria Auxiliadora: amor: proper, silenciós, permanent, fidel,….
La vocació en poques paraules: que el meu somni i el de Déu siguin un.
Un desig: que els diners o la falta d’ells, no siguin la lògica que ens faci saber on hem d’estar o no estar, com a família salesiana.
Un passatge de la vida de Don Bosco: Quan Don Bosco sortia amb els seus nois de passeig. És allí on coneixia de debò als nois, on veia el millor i el pitjor de cadascun d’ells, alhora que veia el millor i el pitjor d’ell i dels seus salesians… això no ho diu el llibre, ho suposo jo, però segur que era així, perquè quan convius de debò, sense límit de temps, sense normes establertes, veus l’essència de la persona i des d’aquí pots entendre-la i acompanyar-la.
Un missatge dirigit als joves: No et rendeixis, segueix i persegueix els teus somnis perquè tu ets, tu pots, tu sents, tu saps i tu vals.
