Tenerife compta amb un poble en el qual hi ha una vall des d’on es pot veure una frondosa arbreda i una bella vista de l’oceà, i a l’esquena queda l’esvelt i majestuós Teide. Contemplar el capvespre des d’alguns dels seus balcons és una experiència meravellosa que provoca gaudi i goig en qui té l’oportunitat de poder viure-la. El nom d’aquest poble és L’Orotava. En ell va néixer María Sánchez Abrante, un 25 de juny de 1991.

Maria és una jove alegre, responsable i amable. Sent canària, com és, de petita va tenir problemes per aprendre bé a dir la paraula plàtan. La seva mare recorda amb afecte que ella deia sempre “plata-si”, perquè no arribava a entendre que la paraula era plàtan, deixant veure que anava a ser més de nombres que de lletres. Va ser a l’escola, ja amb 4 o 5 anyets, on va descobrir com es deia la paraula i el significat que tenia.

Fa dos anys, va acabar la carrera de Matemàtiques a la Universitat de La Laguna (Tenerife). Unida a les Filles de Maria Auxiliadora des de la seva època escolar de la infància i adolescència, es va sentir atreta per aquesta vocació. I després d’un temps on va tractar encaminar la seva inquietud, a la vegada que aclaria els seus dubtes i inseguretats, va fer el pas i, valentament, va començar un procés de discerniment vocacional, traslladant-se a Sevilla i ingressant a la comunitat de salesianes de Nervión, el curs passat. L’experiència viscuda en aquests mesos ha estat molt positiva; per això, en concloure-la, va decidir continuar el procés.

Ara es troba a Madrid. Aquí acaba de començar aquesta nova etapa de creixement vocacional. Està contenta i disposada a seguir descobrint el projecte que Déu té per a ella.

ViS: María, explica’ns com has arribat fins aquí.

M: Per explicar exactament com he arribat fins aquí hauria de començar molts anys enrere. Però diria que la meva època de professora al col·legi Llar Escola-Salesianes-Tenerife va ser el trampolí que em va portar a prendre la decisió. Sobretot la meva experiència com a tutora d’un grup de Formació Professional Bàsica amb joves amb moltes mancances. Tot això ho vaig viure acompanyada per una salesiana que va ser guiant les meves inquietuds, les que em sorgien i feien interrogar-me sobre què m’estava demanant Déu.

ViS: ¿Quins elements, en el camí recorregut, t’estan ajudant a fer el teu discerniment vocacional? ¿Què et fa veure que Déu et pot  estar cridant a ser Filla de Maria Auxiliadora?

M: En primer lloc, l’acompanyament de les meves formadores, la comunitat de germanes a què pertanyo i totes les salesianes amb qui comparteixo la vida. Ella són el meu suport, guia i exemple on mirar-me. Tot això acompanyat de l’oració i de la Paraula de Déu amb la qual em confronto cada dia. També està sent molt important participar activament en els col·legis, centres juvenils i plataformes socials, on sóc enmig dels joves.

ViS: ¿Què pensen els teus pares i amics de la teva decisió?

M: Ara mateix tot el meu entorn està molt content per la meva decisió, tot i que en un primer moment els va sorprendre. Va ser curiós perquè em preguntaven moltes vegades si anava a agafar aquest camí i tot i així, quan ho vaig dir per primera vegada, els va resultar una sorpresa. També ha estat molt bonic veure com ells han fet el seu camí, acceptant la meva decisió i donant-li suport totalment.

ViS: ¿Què és el que més admires de Don Bosco i de Maria Mazzarello?

M: Admiro moltíssim com van ser de somiadors i de valents. Ells van deixar tots els seus somnis en mans de Déu lliurant les seves forces fins al final per i per als joves.

ViS: Si un dia arribes a ser Filla de Maria Auxiliadora, ¿com t’agradaria ser?

M: M’agradaria ser una Filla de Maria Auxiliadora que estigui sempre entre els joves, enmig de les seves inquietuds, jocs, diàlegs… Una salesiana que els transmeti total confiança i que la meva manera d’estar entre ells els acosti una mica més a Déu.

ViS: Si coneguessis un o una noia que s’estigués pensant la seva vocació, ¿què li diries?

M: Li diria que no tinguin por perquè Déu té preparat una història espectacular per a cada un de nosaltres. Ell et vol tal com ets i compta amb totes les teves fortaleses i debilitats per dur a terme el somni que té pensat per a tu. En els meus moments de dubtes sempre recordo una frase de Mare Mazzarello que m’ha ajudat molt: “posa en Jesús totes les preocupacions, dubtes… i DEIXA’L FER!”. Aquí és on crec que està la clau, deixar que Déu segueixi pintant el quadre de la nostra història …