Ángel Asurmendi, de 71 anys, va néixer al poble navarrès de Mendavia; després del noviciat, va realitzar la seva Primera Professió religiosa com a salesià el 1971, a Godelleta, (València); la seva Professió perpètua va ser el 1980 i, després dels seus estudis eclesiàstics a Martí-Codolar (Barcelona), va rebre l’ordenació sacerdotal el 1983, a la casa salesiana de Rocafort (Barcelona). 

Va ser nomenat com a nou Provincial de la Inspectoria Maria Auxiliadora, amb seu a Sevilla, per al sexenni 2018-2024. Així ho va comunicar el Rector Major dels Salesians, Ángel Fernández Artime, a través d’una carta adreçada a tots els salesians, a la Família Salesiana i als laics de la Inspectoria, el 28 de març del 2018, després de reemplaçar anticipadament Mons. Cristóbal López després del seu nomenament com a bisbe de Rabat. 

En unes primeres declaracions concedides, Asurmendi compartia les emocions d’assumir aquest servei:

“Vaig tenir ocasió de parlar diverses vegades amb el Rector Major qui va manifestar la seva confiança i la dels germans del Consell General en mi, cosa que va anar donant pas en mi a la esperança i al realisme d’afrontar l’encàrrec”, va assenyalar. A la seva carta de nomenament, el Rector Major escrivia: “L’Àngel és sobradament conegut per tots a la Inspectoria, especialment pel seu servei com a Vicari Inspectorial en els últims quatre anys. La consulta ha evidenciat, d’altra banda, una mirada molt coincident en molts germans a l’hora de demanar-los que ens ajudessin en aquest discerniment i delicat servei del Rector Major i del Consell”. I sentencia: “No tinc cap dubte que el nou Inspector serà acollit amb afecte, acceptació i generosa resposta d’ajuda i col·laboració per part de tots”. 

Aquest curs 22-23 finalitza el seu servei com a inspector després d’una comunicació adreçada a tots els germans el 6 de desembre passat on s’activava la consulta prevista per l’article 162 de les Constitucions Salesianes per al nomenament del nou inspector.

“Al meu entendre seria aconsellable compassar el canvi d’inspector amb el dels consellers de manera que el nou inspector pugui tenir part en la designació, juntament amb el Consell General, dels que han de constituir el seu equip d’animació i govern”, compartia definint algunes de les claus que justifiquen aquesta decisió. Al mes d’abril es va celebrar el Capítol Inspectorial i es van definir les noves línies del Projecte Orgànic Inspectorial i, a partir d’aquí, el Projecte Educatiu Pastoral Salesià Inspectorial que acabem d’aprovar. És doncs, l’inici d’alguna cosa nova, en continuïtat amb el que treballàvem. D’altra banda, hem tingut una bona visita extraordinària i una àmplia carta del Rector Major –que agraïm- a l’Inspector i als germans de la inspectoria, amb indicacions clares per tirar endavant la missió”, explicava sobre les recomanacions que s’han començat a posar en marxa després de l’estudi inicial. “Em fa la impressió que estem davant d’un “canvi de cicle” a la Inspectoria”, concloïa valorant el treball realitzat en els diferents ambients, a més de posar l’accent en la importància de “la unitat i la comunió” com a institució. 

Ara arriba el moment de donar gràcies pel servei realitzat en una llarga trajectòria amb diverses responsabilitats que es remunten alguns anys enrere. 

“L’altre dia vaig tenir uns dies de retir i vaig estar pensant que això és el final d’una etapa a la vida”, podríem dir. En una etapa acabes els estudis, en una altra la formació, després quan ja vaig iniciar al trienni l’activitat pastoral més forta i després teologat i els anys de sacerdot. Doncs va ser una activitat frenètica de pastoral, on l’edat ho requeria i hi havia forces, terreny a recórrer i il·lusió. Després van tocar uns anys dedicats al govern i a l’animació de comunitats, en primer lloc, i després com a vicari inspector, a les diferents inspectories: primer a Barcelona, després aquí a Maria Auxiliadora. Ara em trobo que això s’acaba. Ja va sent hora! Són 71 anys i estic al final d’una etapa i a punt d’emprendre’n una altra que per a mi, com totes les anteriors, serà un descobriment”, explica emocionat en aquest tram decisiu del curs. 

I després de tot el camí recorregut què esperes?

“Doncs tinc un sentiment d’estar expectant. També s’hi acumulen molts sentiments i sensacions. Una sensació molt gran, que ja la porto sentint des de fa temps, però és tanta gent la que he conegut durant aquests anys, tanta gent que no coneixia, amb la qual he pogut parlar, explicar-nos una mica la vida; tant salesians com seglars, bastants joves i puc dir, quina meravella! Quina fe tenim a la inspectoria! Cuidar també a tanta gent que hi ha amb la força de la missió i que el primer que et surt és donar un gràcies enorme perquè un no se sent sol en aquests anys, sinó que està molt ben acompanyat. També donar-li les gràcies, és clar a Déu”, afegeix. 

Una vida que es pot resumir amb la frase de Casaldàliga, “Al final del camí em diran: 

—Has viscut? Has estimat? I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms.”

Gràcies, Àngel!