El que més valoro de la meva feina, és poder acompanyar els joves des del moment que arriben al recurs, fins que en surten, observant el creixement personal i l’evolució formativa, i la seva inserció laboral, com a colofó a tot el seu esforç, veient complerts els seus somnis.

Sentir-se part de la família salesiana, la família de Don Bosco, a la finalització del seu procés, és un regal que ens fan els joves, perquè realment ho senten.

Mantenir el contacte i l’enllaç afectiu amb el jove és un regal, que et sentin com a part de la seva família, que et truquin per saber com estàs, per compartir les seves alegries i les seves tristeses, i per seguir donant les gràcies per tot allò rebut de Don Bosco.

Dels salesians valoro el compromís i la tasca educativa preventiva i integral, fomentant el protagonisme i la participació dels joves més vulnerables, els “últims” d’aquesta societat, que són els primers per a la família salesiana. I sobretot, una tasca realitzada des del cor, de manera vocacional i amb un somriure, perquè Déu ens vol alegres. L’acolliment incondicional als joves, la confiança sense oblidar l’esforç com a instrument de creixement.

Em vénen molts moments especials, tant bons com menys bons. La regularització administrativa dels joves és un dels pilars fonamentals en la seva vida, quan tenen aquesta àrea resolta ja se centren en la formació i la inserció laboral.

Quan tenen resolta la seva situació administrativa de manera favorable, és una alegria inexplicable, veure’ls com somriuen, ploren, t’abracen, i et donen mil vegades les gràcies, per haver-los ajudat en la consecució d’aquest tràmit per poder continuar vivint de manera digna en la societat d’acollida.

Olga García  Quintero, Coordinadora de Pastoral i Educadora del Centre Obert i del Servei d’Atenció a Famílies a Mataró.

El centre obert és un recurs socioeducatiu que atén infants i famílies fora de l’horari lectiu. 

El que més valoro del meu treball i de la tasca dels salesians amb joves és aquest acompanyament que es fa tant a nivell educatiu com a nivell personal; que aquests nens i nenes se sentin un més en un grup, que sentin que formen part duna família i que són acollits de manera incondicional.

A nivell d’acompanyament familiar trobem certs moments on les dones viuen situacions molt dures. El fet de trobar un lloc on poder desfogar-se i sentir-se reconfortades és una cosa molt positiva, alhora que les acompanyem en l’aprenentatge i la interiorització d’aquestes eines que les ajuden en el seu dia a dia per poder seguir endavant i afrontar aquestes situacions que anteriorment no sabien gestionar.

I tot en base a aquests valors que ens va transmetre Don Bosco al llarg de la seva vida i de la seva feina: el treball preventiu amb un somriure sempre cap a tots els nostres joves i les seves famílies.

Intentem ajudar-los perquè trobin el camí que volen recórrer. Obrint camins primer perquè cadascun d’ells trobi el seu camí, el comparteixin amb nosaltres, que és tot un luxe!, i que nosaltres també aprenguem de tots els joves que Déu ens ha posat en el nostre camí.

Pablo Gontan, educador social del Projecte de Suport Educatiu Don Bosco Juan 23 Alcoi

Totes les tardes ens ajuntem amb l’objectiu d’evitar que aquests joves estiguin al carrer o fent activitats no adequades per a ells. Una de les activitats més importants que exerceixo és el repàs escolar, ja que tenir un bon rendiment acadèmic ajuda a evitar l’exclusió, perquè així no se separen del grup de classe i no se senten exclosos, a més d’aquest repàs.

El que més valoro de la meva feina és que els destinataris del projecte siguin feliços, veure que són capaços de sentir-se nens i nenes. L’objectiu que m’he plantejat en estar amb ells és que estiguin en un somni, del qual no vulguin despertar i siguin capaços d’oblidar les realitats que viuen al seu dia a dia.

Per mi no hi ha millor recompensa que quan algun em diu que ha aprovat un examen o directament quan vénen i em fan abraçades, veure les seves cares d’alegria no té preu i sembla un tòpic però és així.

Jo no sóc antic alumne dels salesians, però un dia quan tenia 7 anys un salesià em va convidar a entrar a una activitat del centre juvenil, avui tinc 32 anys i segueixo vinculat al 100% als salesians, com a educador, aquell dia va fer que la meva vida canviés completament, ja que tot el meu entorn està relacionat amb els salesians.

Per mi la tasca que fan els salesians pels joves és molt important perquè gràcies a ells molts nens i nenes tenen una educació i poden tenir una segona oportunitat.

Al final són un referent per als joves, ja que molts no tenen aquesta figura i gràcies als salesians poden veure la vida d’una altra manera i veure que hi ha més sortides de les que ells coneixen.

Natividad Marrero treballa a l’Escola de Segona Oportunitat de Taco.

La meva tasca a la Fundació està destinada, gairebé del tot, al col·lectiu de joves que viuen una situació de desavantatge pel que fa als seus iguals. Nois i noies que han sortit del sistema reglat, majoritàriament, o que han migrat i es troben fora de l’accés al mercat laboral.

És un treball meravellós, on tot el que entregues et ve multiplicat per dos, i on les segones oportunitats, realment són molt importants i decisives per reprendre un desenvolupament personal adequat.

Acompanyar-los, guiar-los, proporcionar-los ajuda i oportunitats és la meva principal funció, perquè en un temps, el més curt possible, es trobin plenament integrats a la societat amb igualtat de condicions que la resta de joves.

Joan Pujolàs és director de Plataforma Social al barri de La Mina de Sant Adrià del Besós (Barcelona)

Els diferents serveis i projectes que desenvolupem volen donar resposta a les necessitats dels infants, adolescents, joves i les seves famílies, especialment a aquells que es troben en una situació de més vulnerabilitat.

La nostra missió és acompanyar els joves des del carisma de Don Bosco i els Salesians, amb la guia del Sistema Preventiu que ens va llegar Don Bosco i la seva amorevolezza. Per a nosaltres és molt important que els joves se sentin estimats i com a casa, creiem que és des d’aquí des d’on millor podem acompanyar processos que els ajudin a ser persones crítiques, autònomes i participatives, implicades en la construcció d’un barri millor i un món més just.

David Barqueros, director de la Plataforma Social Salesiana de Cartagena

El que més valoro de la meva feina és poder acompanyar persones, tant destinatàries com els mateixos companys i companyes de FISAT, com a voluntaris, en els seus diferents moments i processos vitals. Tenir diferents moments durant l’any per trobar-nos, per conèixer-nos, i poder aprendre dels uns i dels altres.

El que més valoro dels salesians amb els joves és la confiança en ells i elles, en creure i apostar que poden fer el que vulguin i desitgin, només que en moltes ocasions els cal que se’ls acompanyi, que els donem una empenta i que els mostrem que els estimem i els donem suport. 

Em vénen molts noms, records i experiències, però em quedo sobretot, amb el perfil de noi o noia jove que s’acosta a la plataforma social sense ànim, sense tenir res clar a la seva vida, sense estudis, mal assessorat… i amb els/les que s’aconsegueix que tornin a estudiar o trobin la primera feina.