Soc en Julito, tinc 33 anys, soc de Terrassa i soc Prenovici Salesià. Sempre he estat vinculat al món salesià, i encara que alguna vegada he intentat allunyar-me, he estat incapaç. I és que sempre m’he sentit a casa, acceptat i estimat tal i com soc, i això m’ha marcat el meu desig d’ajudar a d’altres perquè també ho experimentin.

Des de la meva adolescència, algunes persones m’han dit «hauries de ser salesià», inclús jo mateix alguna vegada m’ho havia plantejat. Sempre trobava “bones excuses” (algun amor, desavinences amb alguna persona…) per a respondre no. Però fa un any, quan totes les activitat es van paralitzar, va sortir de mi una altra vegada la pregunta «salesià, per què no?». Aquesta vegada no vaig trobar cap altra “bona excusa”. Vaig tornar a fer un discerniment i un acompanyament, i la resposta en mig de temors i d’incerteses va ser «doncs som-hi!».

I porto més de 6 mesos vivint i compartint amb la comunitat de Badalona. 6 mesos sentint una gran pau interior, tot i les complicacions del dia a dia (no hi ha roses sense espines); sentint que la meva vida ara és una vida amb sentit; sentint que Déu m’acompanya per continuar el somni de Don Bosco. I tot això m’està fent ser realment feliç.