«Però ell li va respondre: “L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”». (Mt 4,4)

Mateu col·loca l’episodi de les temptacions de Jesús immediatament després del seu baptisme i abans d’iniciar la seva predicació del Regne, la seva crida als deixebles i la seva vida pública. És, doncs, un text important en el seu esquema teològic. Fent així, tota l’activitat posterior de Jesús estarà marcada per aquesta primera trobada amb el mal i amb tot allò que s’oposarà a la seva missió de l’anunci del Regne, personificat en la figura del temptador. El mateix Jesús ha de enfrontar-se amb el mal, que el vol seduir i apartar-lo de la seva tasca.

Però aquesta escena ofereix també una clau interpretativa de la seva vida. Tota l’existència de Jesús està orientada al Pare, el seu aliment serà sempre fer la seva voluntat, fins al final de la seva vida, en obediència a Ell. Només cal recordar l’episodi de la seva mort a la creu, quan haurà de fer front a la temptació dels fariseus que el volen seduir perquè abandoni, si és que realment és Fill de Déu.

En aquest temps de Quaresma, aquesta escena llança una particular llum sobre la nostra pròpia vida. Ens recorda el permanent combat en què viu el cristià davant el mal, el qual també vol seduir-nos i apartar-nos de la nostra missió: viure com a batejats, anunciant el Regne. Així com el temptador es va fer present en la vida del Senyor per apartar-lo del seu projecte, igualment succeeix a la nostra. És llavors quan hem de recordar la resposta de Jesús: l’home viu de tota «paraula que surt de la boca de Déu». Però ¿l’escoltem? Com ​​podrem alimentar-nos de la Paraula si no ens hi acostem?

Heus aquí un compromís per a aquest temps: submergits en la Paraula, avancem cap a la Pasqua plantant cara al mal. Bona Quaresma!