Per Paco Jaldo.

Dimecres, 9 de novembre, vam acomiadar l’Emmanuel, un jove que hem acollit a casa durant dos anys. Són ja molts els nois del projecte Buzzetti que han passat per la comunitat i que, després d’haver complert satisfactòriament els objectius establerts, aconsegueixen fer un pas més per aconseguir la seva autonomia. Estem molt contents amb aquesta tasca. L’Enmmanuel ha realitzat estudis en cuina i va a fer un pas més per seguir el que està buscant, la seva integració en la societat.

Aquestes comiats es mouen sempre entre l’alegria de saber que un altre dels nostres nois ha aconseguit superar reptes i objectius, i la tristesa d’haver de dir-li fins aviat. Mai no és un adéu, perquè saben que aquí estarem sempre que ho necessitin, però no podem evitar la malenconia de saber que ja no compartirà més amb nosaltres el dia a dia.

En el discurs de comiat que ens va fer, una expressió sobresortia per sobre de totes les altres: “Gràcies, m’heu canviat la vida! I m’he sentit molt estimat i per fi he trobat persones que aposten per mi”.

Però no només hem viscut moments de comiat, també ens hem seguit formant avançat en els nostres estudis. Especialment els nois vocacionals de la casa han continuat amb la seva formació en Bíblia, en Don Bosco i en Pastoral. També hem participat en el recés d’advent, unint-nos a la proposta que s’ha ofert per part de la casa salesiana de la Trinidad.

També en aquest mes, amb les noves mesures que ens han imposat amb el toc de queda, hem obert un “cinema d’hivern” i estem gaudint amb les diferents propostes de pel·lícula, que uns i altres, estan proposant, amb les seves corresponents crispetes. La pandèmia ens està obligant a extremar les mesures de precaució i de protecció, però no ens aturarà en ser creatius.

La nostra mirada la posem ja en el desembre, i ens preparem amb il·lusió per viure aquest mes tan especial amb molta alegria.