El Concili Vaticà II va despertar en els salesians de l’antiga Inspectoria Mare de Déu de la Mercè la inquietud de dedicar-se a les classes populars de les perifèries de les ciutats. Es tractava de seguir l’esperit de Don Bosco i col·laborar tant amb l’església local com amb les organitzacions socials i religioses que treballaven en els barris. Això va portar a la creació de les comunitats de la Mina, La Verneda i Ciutat Meridiana (totes elles en les perifèries de Barcelona), així com les de Lleida i Girona.
La història de la comunitat de la Mina comença el 1975, quan la Inspectoria va comprar un pis al carrer Venus 7. Van ser els salesians de la Verneda i alguns joves d’aquella obra qui el van pintar i van arreglar. Al setembre d’aquell any, s’hi va instal·lar la primera comunitat: Antoni Domènech, Miguel Ángel Larrea, Pep Sàbat, Rafael Gasol i Luis Lumbreras. Miguel Ángel Larrea i Pep Sàbat feien classes en el col·legi públic Jara, mentre que Antoni, Rafael i Luis anaven al matí a l’institut teològic de Martí Codolar i a la tarda es dedicaven a tasques pastorals i educatives als barris de la Mina i del Besòs.
Els salesians, juntament amb les religioses del Sant Àngel i diversos seglars, van formar la Coordinadora de Joventut. Aquesta entitat es dedicava a crear estructures educatives i socials en un barri que ja havia nascut de la marginació (el barri es va crear per allotjar la població que vivia en barraques a les perifèries de la ciutat de Barcelona).
D’altra banda, també Antoni Domènech col·laborava amb la catequesi de l’església del barri, Mare de Déu de les Neus, col·laborant amb el rector José Dominguez, a qui substituiria en els anys següents, i es va iniciar un esplai en els locals parroquials que aviat desembocarà en el que seria el Grupo Unión. A més de la col·laboració amb la parròquia, la comunitat va assumir amb els salesians de la Verneda la coordinació de la pastoral juvenil de l’arxiprestat així com l’animació de diversos grups de pastoral obrera (JOC, HOAC, ACO, MIJAC). Alguns anys, la coordinació arxiprestal i de la catequesi ha estat un signe de la comunitat a la zona.
El Grupo Unión acollia cada tarda els nens i els joves de barri i estava animat pels salesians i joves del MIJAC i de la JOC. Realitzaven tallers, excursions i campaments. Això donaria peu a la integració de joves de barri com a animadors dels altres joves.
Miguel Ángel Larrea, al costat de nois del barri, va iniciar el Grup Montseny en uns locals de la Mina Vella per fomentar la pràctica esportiva així com les activitats de lleure.
Destaca també la implicació de la comunitat en diverses escoles del Besòs i de la Mina, tant públiques com privades. El Col·legi Jara, l’Escola Gregal o l’Escola d’Adults i de Formació Professional van ser els centres en què van concentrar les energies.
Són anys d’intensa lluita amb les administracions per aconseguir millores en el barri des de l’educació, tant escolar, com social o des del lleure educatiu, en què els salesians també s’impliquen colze a colze amb els veïns.
L’any 1995, la diòcesi de Barcelona confia la parròquia de Mare de Déu de les Neus als salesians. Joan Codina i Giol n’és el primer rector d’aquesta nova etapa. Mentrestant, el Grupo Unión seguirà creixent al voltant de la parròquia i es consolidarà com a Plataforma Social Salesiana amb nous projectes per donar resposta a les necessitats educatives i socials del barri.
Amb el canvi de mil·lenni, el barri inicia un nou procés de transformació impulsat per les administracions públiques. La parròquia i els projectes socials es traslladen el 2008 a la seu actual, des d’on segueix creixent l’obra salesiana de la Mina.
En 2016, un grup de joves vinculats als jesuïtes de Barcelona inicien amb la comunitat l’experiència de crear un esplai en els locals parroquials. Així sorgeix l’Esplai Riu, que ens connecta amb l’humil oratori que va donar origen a la nostra obra en aquest barri perifèric de la ciutat comtal. Una obra que amb senzillesa, constància i il·lusió, construeix Regne de Déu entre els més pobres i oblidats.
