Des del noviciat
Avui puc dir que aquest any és un moment únic de la meva vida, tant personal com espiritual.
Han passat ja sis mesos des d’aquell 7 de setembre, quan vaig iniciar el noviciat dels salesians de Don Bosco a Genzano di Roma, una localitat propera a la famosa “Ciutat Eterna”. Aquest és un dels quatre noviciats que es troben a Europa per als SDB. Em trobo feliç.
A la comunitat som 21 germans de diferents nacionalitats, sis formadors i 15 novicis: dos italians (ICC), un albanès i un suís (IME), un portuguès (POR), un hongarès (UNG), siscroats (CRO) i tres espanyols; diversitat, pluralitat i, al mateix temps, unitat.
Avui puc dir que aquest any és un moment únic de la meva vida, tant personal com espiritual. Està sent per a mi un any de trobada, de pregària personal i comunitària, d’intercanvi d’experiències i d’obertura de mentalitats, de donar a conèixer, i sobretot d’aprendre. És un any on el “jo” s’està convertint cada vegada més en “nosaltres”, ja que al cap i a la fi som germans que construïm la història d’una casa dia a dia amb una missió particular: els joves, especialment els pobres i abandonats.
Entre d’altres, vivim la nostra formació partint de les Constitucions i Reglaments que ens va deixar el nostre Pare Don Bosco. Aprofundim els seus articles i els posem en pràctica amb la resta d’assignatures que estudiem: Vida Consagrada, salesianitat, Litúrgia, Sagrada Escriptura, … I què és el més preciós de tot això? Que les Regles les veig de forma pràctica dia a dia i sobretot durant els divendres en l’activitat pastoral que realitzo en “Borgo Ragazzi Don Bosco”, una casa salesiana de la perifèria romana, caracteritzada per la pobresa, la humilitat i la immigració. Allà faig classes d’Història i d’Espanyol en un centre de menors amb joves d’entre 15 i 18 anys. I a la tarda, col·laboro amb un projecte educatiu de reforç escolar “Skolè” que engloba joves, majoritàriament immigrants.
Dono gràcies a Déu pels mesos viscuts i pel camí fet fins ara, demanant que em doni l’energia necessària, per intercessió de la meva Mare Auxiliadora, per, si Ell així ho desitja, el proper mes de setembre el Senyor em consagri com a fill de Don Bosco.
Prego per vosaltres. Una abraçada molt forta a cadascun dels lectors. Arrivederci!!!
