Com el mateix Don Bosco recorda a les “Memòries de l’Oratori”, un constant degoteig d’ajudes i solidaritats era el “pa nostre de cada dia” en els inicis de la seva obra. I mai millor dit. Davant tantes despeses i necessitats, el forner feia temps que no cobrava. En aquells dies, com en tants altres moments, el forner -explica Don Bosco- “començava a posar dificultats en el subministrament del pa”.

Qui sap quantes vegades hauria avisat Don Bosco del deute contret amb ell? Quantes vegades hauria amenaçat de deixar de servir-li el pa? Però els nois de l’Oratori sabien que el Pare Déu els donaria sempre el pa de cada dia. Així va ser. Entre tots els benefactors i amics de l’obra de Don Bosco, el Comte Cays (que anys més tard es farà salesià i sacerdot), va saldar amb el forner el vell deute de 1200 francs. I va continuar el subministrament. I va haver-hi pa. I noves escoles. I nous tallers. La Providència.

Temps èpics de necessitat i de gràcia. De confiança il·limitada en Déu i de temeritat. Però els somnis es fan sempre realitat quan pel mig hi ha la tenacitat de la fe, l’alè de l’esperança i l’ardor de la caritat. I Déu fa arribar sempre el pa als seus fills, encara que per a això abans algú hagi de pagar el deute amb el forner.

José Miguel Núñez. Director de la CP Bartolomé Blanco