Por: Josep Lluís Burguera

Un llibre de només seixanta-sis pàgines sobre comunicació pot semblar massa breu com per a afrontar les relacions entre xarxes socials, fe cristiana, Església i concepte de proïsme en l’era digital, però en aquest cas, les aparences enganyen. 

El jesuïta Antonio Spadaro (Messina, Itàlia, 1966) ha sigut capaç de condensar en tan poca extensió l’estat d’una qüestió de gran actualitat i que preocupa a no pocs cristians.

El director de la prestigiosa revista “La civiltà cattolica” i conseller del papa Francesc analitza internet i les relacions que estableix, el significat de “xarxa social” com a espai d’experiència humana i el paper de les tecnologies de la comunicació respecte al desig innat de relacions interpersonals.

La prosa de Spadaro és clara i la seua necessària densitat no dissuadeix el lector interessat. Quan l’autor aborda la intel·ligència de la fe en temps de la xarxa, ho fa en diàleg amb la reflexió dels últims sínodes de l’Església i els missatges dels papes Benet XVI i Francesc amb motiu de les jornades mundials de les comunicacions socials, textos on és fàcil reconèixer la mà de l’autor.

Pensar la xarxa en termes de comunió més que de connexió és una de les urgències cristianes que planteja Spadaro i que porta a reconsiderar els conceptes de proïsme i amistat la qual cosa implica al seu torn un canvi del concepte de presència, preguntant-se quines seran les característiques i condicions d’una presència cristiana en la xarxa.

L’autor de “Ciberteología. Pensar el cristianismo en tiempos de red” (Herder, 2014), conclou el seu breu llibre amb sis desafiaments ineludibles que la comunicació digital planteja a la pastoral.

Amb aquesta obra, Spadaro li dóna la raó a la sentència de Quevedo: “El bo, si breu, dues vegades bo”.

FICHA BIBLIOGRÀFICA

SPADARO, ANTONIO: Compartir a Dios en la red. Ed. Herder, Barcelona, 2016.