A partir de les seves inquietuds socials i religioses, un grup d’empresaris industrials de la ciutat, Antics Alumnes dels Salesians de Sarrià, Horta i Mataró, van demanar la fundació d’una Escola Professional Salesiana a Terrassa. Amb el suport de l’Alcalde de la ciutat, eclesiàstics i altres ciutadans es fundà la “Comisión Local Pro-Edificios Religiosos y Culturales” que va començar a reunir diners per iniciar les obres. El gener de 1957 se signaven, pel preu de 50.000 pessetes, les escriptures de compravenda dels terrenys que l’alcalde hauria bloquejat davant de pressions externes.
El setembre del mateix any, el salesià Ròmul Piñol, amb el seu germà Cèsar Piñol i la seva mare Teresa Aresté, es van instal·lar a Can Trullàs. Vivien a una casa petita, vora la riera i amb molta precarietat, al barri de La Maurina, un barri d’immigrants que s’estava formant als afores de Terrassa, molt pobre i sense pràcticament serveis ni infraestructures, conegut com “El Barrio de las Latas”.
El primer edifici a construir-se va ser el que va de la porta del carrer de Sant Lluís fins a l’actual recepció de l’escola, i un altre de més baix i perpendicular al primer, on hi ha el taller de mecànica.
Precisament la mecànica va ser la matèria principal en els primers anys de l’Escola Professional. Els primers alumnes provenien de l’empresa AEG, amb molt de pes a la ciutat, que també va col·laborar cedint algunes màquines per al taller.
Amb l’arribada de dos salesians més, es va constituir la Comunitat Religiosa Salesiana que va començar a rebre alumnes d’Ensenyament Elemental, dels sis als vuit anys: una vuitantena, que havien de fer un llarg trajecte a peu fins a l’escola i que trobaven en Dom Ròmul i la seva família, la seva segona casa.
De seguida va néixer el Club Esportiu DOSA, el Teatre i l’Oratori festiu o esplai. El 1962 es va erigir canònicament la Parròquia de Maria Auxiliadora, tot i que les activitats pastorals no van començar fins al 1964.
Mentrestant, i vivint encara a la caseta, la comunitat va patir el desastre de la riuada del setembre del 62. Fugint per una finestra i unes escaletes que comunicaven al taller de mecànica van poder salvar-se, però van perdre-ho tot. Els primers auxilis van arribar dels Salesians de Sabadell i, un cop restablertes les comunicacions, de la Casa Inspectorial de Sarrià.
L’estiu del 1963, Dom Ròmul i la resta de salesians van enderrocar la caseta on havien viscut fins llavors i en el seu lloc van fer construir el taller d’electricitat, el pis superior d’aules, els locals del Centre Juvenil i unes senzilles habitacions per a la Comunitat Salesiana.
Les obres es van anar ampliant, amb la inauguració del menjador, l’església gran, l’ampliació dels tallers professionals, el teatre, els pavellons de les aules i l’acomodació dels patis. Dom Ròmul ja de gran repetia: “Va ser un començament difícil. Per això els pedrots més lletjos es posen als fonaments perquè no es veuen”.
Cal reconèixer que Dom Ròmul tenia esperit de fundador. Ell mateix és als orígens de les obres de Madrid-Vicálvaro i Atocha, Terrassa i Barcelona-Ciutat Meridiana.
