Simpàtic, inquiet, alegre, amant del carnaval (ha cantat al Teatre Falla de Cadis, en diverses ocasions), i un entusiasta de Don Bosco i de Santa Maria Mazarello. Així es defineix Julio Fernández, animador i aspirant a salesià cooperador a la casa de les Filles de Maria Auxiliadora del sevillà barri de Nervión.

Va néixer el 23 de juny de 1995, precisament el dia en què la Família Salesiana celebra la festa de Sant Josep Cafasso, confessor i director espiritual de Sant Joan Bosco durant molts anys. Quina casualitat! Va fer els seus estudis d’Educació Primària, ESO i Formació Professional en el col·legi de les salesianes de Nervión. És Animador Sociocultural i Tècnic en Gestió Administrativa. Des de petit ha participat a l’oratori i en els grups de fe. Ha viscut nombroses trobades, pasqües juvenils i campaments d’estiu que l’han marcat profundament en la seva vida i en la seva persona. Conserva el record i l’amistat de moltes Filles de Maria Auxiliadora, amb qui ha compartit el seu camí de creixement i maduració, cosa de la qual se sent molt content i orgullós.

En diverses ocasions, ha tingut l’oportunitat de veure en persona la Mare General, Mare Ivonne. En una d’elles, es va atrevir a convidar-la a ballar. Confessa que aquest moment va ser per a ell molt emocionant, i que mai no l’oblidarà.

Julio ha sentit que Déu el crida a forma part de la gran Família Salesiana; per això, des de fa uns mesos, està realitzant el seu discerniment vocacional en un grup d’aspirants a salesià cooperador, a la casa on ha crescut i on s’ha format.

VIS: Julio, ¿què ha suposat per a tu el fet d’haver estat tots aquests anys a la casa de les Filles de Maria Auxiliadora?

J: Per a mi, el fet d’haver-hi estat tots aquests anys, ha contribuït a ser la persona que avui sóc, amb els valors que m’han inculcat, l’alegria per bandera, el servei.

ViS: Com has descobert que Déu et crida a ser salesià cooperador?

J: Encara estic en fase de descobriment, i no ho tinc gens clar encara. Com passa en aquests casos, Déu no et fa una crida al telèfon… alguna cosa m’ha dit i poc a poc Ell i jo ho estem descobrint.

ViS: Què has après de les Filles de Maria Auxiliadora?

J: He après moltes coses i bones. He après a ser servicial, a estimar els joves, el fet que el que gratis t’han donat, gratis has de donar-ho tu també als altres; en definitiva, he après a ser feliç i a estar orgullós de ser cristià.

ViS: Quins són els signes que t’han portat a pensar que Déu et pot estar cridant a ser salesià cooperador?

J: Que el carisma salesià hagi calat tant en la meva pròpia persona, l’amor pels joves, especialment els més desfavorits. En ells he vist un toc d’atenció clara cap a mi. En ells he vist el rostre de Déu, igual que els va passar a Don Bosco i Maria Mazzarello.

ViS: Què és el que més admires de Don Bosco i de Mare Mazzarello?

J: De Don Bosco, la seva capacitat de adaptar-se a les adversitats que se li plantejaven dia a dia; i de Main, la seva humilitat, la seva força, la seva fe, la seva rebel·lia poc normal per a una noia d’aquella època. Avui necessitem molts Don Bosco i moltes Main.

ViS: El Sínode dels joves, que es va celebrar a l’octubre de l’any 2018, a Roma, ha demanat que es doni més participació als joves en la pròpia pastoral juvenil. Què creus tu que hauríem de fer per poder realitzar aquesta petició?

J: Crec que moltes de les coses que el Sínode ha dit nosaltres ja les tenim assumides des de fa molt temps; potser ens falti una mica fer un pas més, i passar de la teoria a la pràctica, i de veritat fer que els mateixos joves siguin protagonistes del seu camí.

ViS: Coneixes algun jove que estigui plantejant-se la seva vocació? Què li diries?

J: Crec que tots els joves amb els quals tracto s’estan plantejant contínuament la seva vocació. Els diria que no tinguin pressa, i que en aquesta vida, on no hi ha temps per a res, busquin oportunitats per aturar-se, pensar i resar.

Moltes gràcies