Por: Rafael M. Heredia, Comissió Inspectorial de Centres Juvenils i Oratoris
Van quedar enrere els anys 80 i el seu model de centre juvenil centrat en l’oci i temps lliure com a lloc de reunió per jugar, xerrar, descansar, trobar la seva pròpia identitat, que els diferenciés del món adult. Era zona lliure de pares i mares.
Però els temps canvien i les estructures evolucionen. El context sociocultural en què viuen els joves ha canviat, i amb això, apareixen noves sensibilitats i urgències: ecologia integral, justícia social global, el fenomen de la postveritat, el consum sostenible, el “pati” digital, la importància de la família , la multiculturalitat, etc.
D. Bosco va intuir que l’oratori era una eina molt idònia per inserir els joves, sobretot els més desfavorits, en la societat del seu temps, enfrontant-se a la cultura del “descarte”, com diu el Papa Francesc. Confiava plenament que la fe donava felicitat i plenitud a tots aquells que ho havien perdut tot.
Avui ens enfrontem a aquest repte: crear fòrums de participació i diàleg entre els joves que arriben als nostres centres juvenils, donar-los veu en institucions públiques i privades on es pot començar a exercir el canvi social (política, participació ciutadana, món empresarial, etc. )
El passat 5 de desembre es va celebrar el Dia internacional del Voluntariat. Aquesta dimensió altruista no pot desaparèixer de les nostres cases i centres juvenils. El voluntariat és el motor que engega el funcionament dels nostres oratoris i centres juvenils, és una cosa que transforma la persona que l’exerceix i la persona destinatària d’aquesta acció; per aquest motiu hem d’estudiar la forma de cuidar els milers de voluntaris i voluntàries que cada cap de setmana provoquen que s’omplin els nostres patis de nois, noies, adolescents i joves.
El voluntariat juvenil, però, no pot quedar només en accions puntuals per consumir temps i espais. Hem de desenvolupar polítiques en les nostres obres que facin florir tot el poder i la qualitat dels nostres destinataris i que es desenvolupin programes que afavoreixin la integració i participació activa.
Em refereixo que hem de afavorir la comunicació i gestió transparent, l´elaboració de discursos polítics sobre els interessos que avui els joves demanen, la participació juvenil real en les nostres estructures de manera gradual i responsable, tot enfortint el voluntariat i difonent i implementant el programa de reconeixement de competències del voluntariat juvenil “RECONOCE” en les nostres obres per tal d´afavorir l’ocupabilitat juvenil, participar en programes i iniciatives en xarxa amb estructures fora de la nostra realitat local per obrir ments i cors …
Així doncs, és fonamental oferir plans de formació integral que parteixin de la realitat del mateix jove i que els ofereixin experiències significatives que els ajudin a créixer amb la vista posada a l’horitzó i els peus a terra. I d’altra banda animadors, testimonis que acompanyin en el camí, com Jesús va acompanyar els deixebles d’Emaús: conèixer la realitat, il·luminar-la amb la Paraula, celebrar amb alegria la seva presència i sortir corrents a anunciar i transformar la realitat per construir el Regne de Déu: amor, justícia i pau per a tothom.