Por: Carlos Martín
La Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora encara la recta final de l’any 2019 i mira amb il·lusió l’any 2020 al comprovar la intensa vida que emana de les diferents presències salesianes. Tot i que dins d’aquest conjunt hi ha diverses cases que tenen el curs actual assenyalat en vermell per un motiu especial. Cartagena, Jaén, Alcoy, Huelva i el Colegio Mayor Universitario San Juan Bosco de Sevilla festegen els seus 50 i 75 anys; unes noces d’or i brillants que reflecteixen el vigent compromís salesià amb la joventut.
“Celebrar 75 anys és, en primer lloc, una ocasió per agrair al Senyor tot lo bo que s’ha fet en aquest temps a través d’aquesta presència salesiana: als seus destinataris, als col·legials que han passat per aquí, però també a tantes famílies que han entrat en contacte amb nosaltres. A tots ells sempre se’ls ha tractat de transmetre el de ser «bons cristians i honorats ciutadans» “, comparteix Miguel Ángel Álvarez Paulino, director del Colegio Mayor San Juan Bosco,sobre l’aniversari que s’està celebrant a la ciutat de Sevilla. “És una oportunitat també per donar gràcies pels salesians que han format part de el Colegio Mayor; per les Filles de Maria Auxiliadora, que en el seu moment van estar col·laborant amb la comunitat salesiana; pel personal de servei, que ha treballat per fer d’aquesta obra una casa salesiana, una família “, afegeix mentre vénen a la memòria noms com els de José Antonio Sánchez Romate, Valentín Viguera, Luis Valpuesta o Antonio Calero.
“En segon lloc, 75 anys és una ocasió especial per projectar el Colegio cap al futur.Els temps han canviat, també els col·legials, amb noves exigències i necessitats, i circumstàncies socials. I el Colegio Mayor s’ha d’adaptar a aquests canvis si vol seguir sent la casa de Don Bosco per a joves universitaris “, comparteix sobre la necessitat de projectar aquest esdeveniment ad extra, com es va poder comprovar amb la campanya de recollida de signatures organitzada per un grup d’antics alumnes per sol·licitar a l’ Ajuntament de Sevilla la concessió de la Medalla d’Or. Una institució que manté intacta la seva vinculació amb la ciutat, sent en ella un referent cultural, gràcies a l’acollida i formació de ciutadans i professionals que acudeixen a la capital sevillana per rebre la seva formació universitària.
També s’apaguen 50 espelmes a Cartagena. Una celebració que mira el passat amb l’agraïment aDonya Trinidad Nieto que, en memòria del seu espòs Don Juan Solé, va fer la donació d’una finca situada a Los Dolores a la Congregació Salesianaperquè es creés una institució que fes realitat un projecte educatiu per als seus conciutadans. Aquest petit gest va ser l’origen del compromís amb la població de Cartagena. “El 5 d’octubre de 1970 van començar les primeres classes al col·legi salesià. Les dificultats inicials no van poder amb l’entusiasme dels primers salesians, juntament amb els professors, alumnes i col·laboradors seglars van començar una història que arriba fins als nostres dies i es projecta cap al futur.50 anys més tard ens disposem a celebrar amb gratitud aquests anys de lliurament i servei a l’educació dels infants i joves. I a renovar el compromís per la joventut de Cartagena amb l’estil de Don Bosco “, així presenta José Joaquín Coma, director de la casa, uns actes que arrencaran el 31 de gener i finalitzaran el 5 d’octubre de 2020. “Un any per al record, l’agraïment i el compromís pel futur”, comparteixen amb la il·lusió mentre afronten els últims preparatius per presentar un himne que està en fase de postproducció. “Amb la celebració d’aquest aniversari Salesians Cartagena vol agrair a tots els de Cartagena i a el barri de Los Dolores aquests 50 anys de treball compartit per la promoció de la infància i la joventut”, comparteixen.
A escassos 350 quilòmetres, en aquest mateix context històric, els salesians van arribar a Jaén al setembre de 1970, encara que fins al 2 de desembre no poden passar a la nova residència. Era en aquells dies Bisbe de la Diòcesis Don Félix Romero Mengíbar, amic i admirador dels salesians, que no només va donar amb satisfacció els permisos corresponents, sinó que va erigir una nova parròquia a la zona limítrofa a la Residència amb el nom de Sant Joan Bosco.
A partir d’aquí s’inicia la tasca més difícil: la progressiva transformació de la residència amb l’aplicació dels mètodes educatius salesians, l’atenció a cada un dels acollits, la integració escolar i social dels mateixos. Encara que el setembre de 1983 aquesta tasca va quedar bruscament truncada. “S’havien produït canvis polítics i corrien nous aires per la Diputació. Es va fer impossible la renovació del contracte davant les demandes d’aquesta institució sobre l’orientació en l’educació i selecció d’educadors. El 30 de setembre es va donar per conclosa la nostra presència a la Residència “, recullen les cròniques de l’època.
La Parròquia de Sant Joan Bosco va ser llavors una realitat providencial que va permetre la permanència dels Salesians a la ciutat i al barri de EL Valle. Gràcies a la sol·licitud del Bisbe D. Miguel Peinado i de l’afecte dels feligresos, es va dur a terme la instal·lació en el nou domicili, situat al carrer Tetuan, fins al trasllat definitiu a l’actual situació (Avda. de la Universidad) al desembre de 1985.
Al mateix temps que la nova situació anava assentant-se, madura l’esforç pastoral i diferents activitats juvenils, donant com a fruit el març de 1984 el Centre Juvenil DOSA., lloc de trobada, centre dinamitzador i part important d’aquesta obra Salesiana, especialment, per als joves de barri. Finalment, la preocupació pastoral constant present en els membres d’aquesta casa pels joves en major dificultat, es fa patent amb el desenvolupament progressiu de diversos projectes que culminen i s’aglutinen en la constitució a Jaén de la delegació de la Fundación Don Bosco, al gener de 2001. Un compromís social i juvenil amb arrels profundes i projecció de futur.
Amb aquest mateix desig va néixer la casa salesiana d’Alcoi Joan XXIII en el curs 1969-70.Pensada com a Escola de Formació Professional, va acollir també els ensenyaments d’EGB i Preescolar o Infantil. La creació de la parròquia Sant Joan de Ribera (1970) va venir a completar els serveis d’aquesta presència salesiana a la part nord d’Alcoi, una zona urbana de contínua expansió que ofereix un vast camp a la tasca pastoral cristiana. El 2003 les comunitats salesianes de Sant Vicent i Joan XXIII es van fusionar en una amb residència en aquesta casa de Joan XXIII.
Des de 1927, els salesians dirigien el Col·legi creat pel Patronat de la Joventut Obrera d’Alcoi i encomanat per Mossén Josep a la Congregació Salesiana. No obstant això, quedava sense atendre un gran sector dels joves que cada any engrossia les fàbriques i tallers d’aquesta ciutat eminentment industrial. Aquests joves necessitaven una bona preparació professional i tècnica i fins i tot podrien dirigir-se cap a estudis tècnics superiors.
“Va ser don José Carbonell, superior de la inspectoria Sant Josep i alcoià, juntament amb la comunitat religiosa, qui van aconseguir tots els permisos i ajudes per dur a terme aquest projecte.Es va adquirir un solar situat a l’extrem nord de l’eixample al costat dels nous nuclis de població denominats San Mauro i Juan XXIII. Aquí es va construir l’edifici de 100 metres de llarg per vint-i-u d’ample amb dues plantes i un cos central; la planta baixa i el soterrani es destinava a tallers. En el curs 1969-1970 s’inicien les activitats acadèmiques en iniciació professional, mecànica i automoció. Don Alfonso Eslava i els coadjutors Jesús Elía i Julián Moreno seran els tres primers salesians a portar endavant el treball educatiu en aquest nou centre “, recullen les memòries de l’època.
Des del curs 1970-1971 un augment progressiu dels alumnes i les especialitats, al costat de l’ampliació de les instal·lacions esportives, van posar les bases per donar una resposta a les necessitats d’escolarització de barri que arriba fins a l’actualitat.
Aquest mateix fil conductor impregna una altra celebració.En la tarda del 24 de setembre va tenir lloc l’obertura del 50è aniversari de la presència salesiana de Huelva sota el lema “50 anys creant futur”.D’aquesta manera, es va commemorar l’arribada a la capital de Huelva per dedicar-se als joves de les populars barriades del Torrejón, Hispanidad, Santa Marta, La Orden o Tres Ventanas, on es contextualitza el Colegio Salesiano Cristo Sacerdote. Des del cor del barri de Verdeluz es continua en l’actualitat amb una aposta per un projecte amb segell salesià gràcies a la seva proposta educativa i pastoral.
“Aquestes noces d’or signifiquen un punt i seguit en la història de la nostra Casa. És un moment per donar les gràcies a tanta gent bona que ha fet possible la presència de Don Bosco a la nostra estimada Huelva. Per sort, gairebé tota la gent que va estar en els començaments, segueix amb nosaltres, per això els cinquantenaris són tan especials en el record de les persones, perquè segueixen pròxims a l’obra”, comparteix Manuel Ernesto Granja, director titular de la casa.
L’arribada de la comunitat salesiana va tenir lloc al setembre de 1969, sent el seu primer director don Francisco Barrueco. No era la primera vegada que els Fills de Don Bosco arribaven a Huelva, ja en l’any 1962, atenent a la crida que va fer el llavors Bisbe de Huelva D. Pedro Cantero Cuadrado. Es van fer càrrec en aquest moment de l’Escola de Formació Professional Marítim-Pesquera “Stella Maris”. El 1968 es tanca Stella Maris i els Salesians estan un any fora de Huelva, seguint en actiu en el Centre Juvenil Salesià. Al 1964 la diòcesi adquireix els terrenys on s’iniciarien el 1966 les obres de Col·legi “Cristo Sacerdote”, que culminaria el 1968. Va ser el llavors Bisbe de Huelva, D. José Mª García la Higuera, qui al 1969 va cridar de nou als Salesians per comptar amb la seva presència en el servei educatiu.
“Ens agradaria amb aquest aniversari recuperar la història desconeguda de la nostra casa, fent present els grans esdeveniments que han marcat aquests anys, les dates destacades que hem viscut, o les opcions que s’han anat implementant per seguir atenent els joves més pobres i necessitats “, afegeix. “Però aquest cinquantenari vol també mirar a el futur, per això el lema triat ha estat Salesians Huelva, 50 anys creant futur.Aquests anys són el trampolí per als propers anys que vénen per davant “, comparteix el salesià sobre un programa d’actes que busca fer partícips a tots els membres de la família de Huelva. “Amb molt afecte hem involucrat a tots els estaments de la Casa i els hi hem demanat que facin de manera extraordinària el que cada any s’ha anat celebrant de forma ordinària. Ens espera un any ple d’emocions i bons moments per compartir amb tots els amics de la Casa Salesiana de Huelva “, expliquen.
Des de llavors i fins avui al col·legi salesià ha acompanyat a milers de joves a obrir-se camí en la vida creant futur en les seves vides i en la societat.
Així es viu el curs 2019/20, un any en el qual Cartagena, Jaén, Alcoy, Huelva i el Colegio Mayor Universitario San Juan Bosco de Sevilla s’uneixen pel fruit de la seva rica història i gràcies a la vigència de l’estil de Don Bosco. Una oportunitat per recordar el passat mentre es projecta el futur.
- Quin moment o capítol de la història del Colegio Mayor es podria destacar de tot el viscut?
- Quin moment o capítol de la història de Huelva es podria destacar de tot el viscut?
“Les primeres dècades van ser els anys de la Residència Universitària Salesiana (RUS), fins que el 1853 se li concedeix la categoria de Colegio Mayor, tot i que per a molts sempre ha seguit sent la RUS. Ja des dels inicis destaca per la seva tasca formativa i cultural, les personalitats eclesiàstiques i de la cultura que passen per aquí, i l’aposta per la formació integral dels residents.
Els anys ’80 -’90 van estar marcats per la presència de diversos salesians que van deixar la seva empremta en aquesta casa i en el seu col·legials: José Antonio Sánchez Romate, Valentín Viguera, Luis Valpuesta, Antonio Calero… Quan vénen antics col·legials pregunten per ells o expliquen agraïts com els van marcar en el seu pas per la casa.
L’última dècada ha suposat una aposta decidida en el Colegio Mayor per l’excel·lència i per treballar en consolidar la seva organització interna. Els processos iniciats en vista a l’obtenció de diversos segells de qualitat i, ara recentment, del segell EFQM 500+ han obligat a sistematitzar els processos interns d’admissió i selecció de col·legials, d’acompanyament, de compres, formatius …, fent-los menys dependents del salesià o de la persona que estigui al capdavant”.
Miguel Ángel Álvarez
“No és fàcil destacar algun esdeveniment d’aquests 50 anys, perquè la nostra història està sembrada de molts petits moments.
Potser cal destacar els primers anys de la Casa. En concret els deu primers anys van ser realment heroics. En aquests deu anys van passar sis directors per la casa, on qualsevol decisió es convertia en un problema. Però al voltant d’aquests problemes es va anar forjant un entramat de persones que van lluitar per la Casa d’una forma increïble.
Si hagués de destacar un esdeveniment és la construcció de tots els barris que envolten el Col·legi. A del principi el Col·legi estava en un gran descampat, i els nois venien de el Centre de la Ciutat. Però en pocs anys, es construeixen els barris que actualment abracen la Casa. Amb l’arribada de les noves famílies, el col·legi canvia la seva fisonomia, i adquireix el caràcter social i popular que actualment marquen la seva fisonomia. “
Manuel Ernesto Granja