La Comunitat Salesiana “Virgen de las Nieves” de Granada, segons registra el cronista, es reuneix per primera vegada el 20 de setembre de 1982.

Aquesta casa de post-noviciat per als salesians de les Inspectories de Sevilla i Córdoba, formada per 16 germans, va viure durant el curs 1982-1983 a la casa dels Germans de la Salle, mentre es construïa l’actual edifici. Alguns noms de la primera pàgina de la crònica són: Felipe Acosta, Cipriano González, Fernando Báñez, Pablo Marín, Gustavo Martagón, Francisco Ruiz, …

L’arxiu fotogràfic i la crònica d’aquells primers passos de la comunitat ens donen constància de la vitalitat d’aquesta jove comunitat: estudi, treball pastoral, convivència, vida comunitària … i fins a la celebració de la festa inspectorial el 7 de maig de 1983 (¡abans que s’obrís la casa, a la residència de la Salle, on vivia la comunitat !!). I ja a la casa nova fins arribar a celebrar algun Capítol Inspectorial de la Inspectoria de Córdoba, així com moltes altres trobades de pastoral i de formació.

La casa es troba situada entre la zona del Campus Universitari de Cartuja i del barri de Haza Grande, en un extrem de la ciutat de Granada, en un terreny comprat als jesuïtes, com altres finques adjacents. Donada la inclinació dels terrenys, va caldre aplanar alguna zona i canalitzar algun rierol que baixava per la finca.

El 20 de setembre de 1982 es va celebrar la primera Eucaristia en una de les sales cedides per la comunitat dels germans de La Salle; Es conserva testimoni gràfic d´aquest esdeveniment. L’àlbum fotogràfic de la casa conserva imatges de la casa en construcció, de les trobades comunitàries, de les celebracions, de les visites, de l’acció pastoral, … també de la nevada el 15 de febrer de 1983, mentre es construïa la casa.

Narren les cròniques que l’estada durant el primer any a la casa de La Salle va ser de cordialitat extraordinària, així com la participació en la Facultat de Teologia dels Pares Jesuïtes on la majoria cursava els seus estudis.

El curs 1983-1984 es comença a la nova casa, encara que poc a poc es havien d’anar endreçant totes les dependències i els exteriors, amb l’esforç de tots.