Per: José Miguel Núñez. Director de la CP Bartolomé Blanco

En plena activitat, quan l’obra de Don Bosco es consolidava, el nostre pare desenvolupava una activitat extraordinària amb calendaris impossibles, empreses esgotadores i mil activitats que el portaven d’un lloc a un altre sense temps per descansar. Al juliol de 1877, Don Bosco (62 anys) escriu a Don Rua des de Marsella confiant-li: “Estic cansat d’allò més”.

“Estic fet miques…”, escriurà el mateix mes de juliol, dies més tard de nou a Don Rua des d’Alassio. Cansat i al límit, Don Bosco no para. Seguirà endavant sense frenar la seva activitat. La tenacitat i la fortalesa d’ànim només podien venir d’una convicció: Déu em sosté. Una interioritat fora del comú que el feia estar molt unit al Senyor en totes les circumstàncies. Una esperança indestructible sostinguda per una fe ferma i expressada en una ardent caritat pastoral. Aquest era el secret de Don Bosco: una vida arrelada en Déu. Profundament home, profundament sant.

Gastat pel bé dels joves. Com una sotana vella. Així va concloure els seus dies qui no va escatimar esforços per dur endavant l’obra de Déu. També a tu Don Bosco et proposa una vida apassionant i t’ofereix “pa, treball i paradís”, com va oferir sempre als seus salesians. Vine i veuràs. Hi ha un lloc per a tu.