Per: Jorge Juan Reyes

Va néixer al poble cordovès de Nueva Carteya, el 10 de maig de 1992. Jesús és el més petit de dos germans. En acabar 4t de l’ESO, i ajudat per una catequista del seu poble, va conèixer els Salesians, i va quedar entusiasmat amb aquesta vocació. Al curs següent, va ingressar a l’aspirantat de Cadis per fer el batxillerat i començar un procés de discerniment més acurat, que va finalitzar amb la decisió d’anar al noviciat. És salesià des de l’any 2012. Està content amb la seva vocació, i en aquest mes de febrer dirà sí per sempre al Senyor, amb la seva professió perpètua.

ViS: Jesús, ¿on et trobes i què estàs fent en aquests moments?

J: Des de finals d’agost del 2018 m’estic a Madrid, en la comunitat del teologat. Aquesta comunitat es troba a Atocha, on tenim un gran col·legi, parròquia i centre juvenil. En la meva comunitat som 13 salesians, dels quals 8 ens dediquem a estudiar el grau en teologia a la Universitat Pontifícia Comillas. Els caps de setmana col·laboro en el centre juvenil, amb la catequesi de comunió i en un projecte social en un centre de Càritas.

ViS: ¿Com va començar la teva vocació? ¿Quins van ser els signes vocacionals que et van portar a prendre la decisió de ser salesià?

J: La meva vocació va començar als 16 anys, però això no vol dir que ho tingués ja tot clar. Això va ser més tard. A aquesta edat, a través de la meva catequista, vaig conèixer els salesians i va començar a fer voltes pel meu cap la idea de si jo podria ser també com ells. Veient com els salesians vivien, el que feien, jo sentia en mi que m’agradava aquesta forma de viure. Un altre element va ser estar amb els joves. Adonar-me que em trobava bé amb ells, ajudant-los. I també Déu. Me’n vaig anar a poc a poc adonant que Déu tenia un paper important en la meva vida.

ViS: ¿Quines dificultats has tingut en el teu camí vocacional i com les has superat?

J: Una de les dificultats que he tingut han estat els moments de dubtes. En diferents moments no vaig tenir clar si de veritat era en el lloc indicat. Poder tenir parella, una família, eren coses que en alguns moments em qüestionaven amb intensitat. Com ho he superat? Parlant-ho amb una altra persona, resant-hi i al final adonant-me que sóc molt feliç com a salesià i que aquí és on he d’estar.

ViS: Ets a punt de realitzar la professió perpètua, ¿què és la professió perpètua i què suposa per al salesià?

J: La professió perpètua és dir que sí al Senyor per sempre. La professió és l’acte pel qual et compromets amb Déu a viure d’acord amb la vocació a què et crida. En el meu cas, ser salesià. En una eucaristia, resant una fórmula per a això, el salesià promet viure en comunitat, ser obedient, pobre i cast, i dedicar-se completament als joves. Això es fa primer temporalment i després d’un temps, per a tota la vida. Aquesta és la professió perpètua. És el moment en què et compromets amb Déu per a tota la vida i per això és un dels moments més importants de la vida d’un salesià.

 ViS: ¿Què és el que més t’agrada de Don Bosco?

J: De Don Bosco m’agraden moltes coses. Una cosa que sempre em va cridar l’atenció és la capacitat de don Bosco, ja des de nen, de superar-se a si mateix i d’afrontar les dificultats. Una altra de les coses que m’agraden molt és la seva gran confiança en Déu i en la Verge. I també, com no podria ser d’altra manera, la seva gran dedicació i entrega als seus joves. Admiro moltíssim com Don Bosco va gastar literalment la seva vida en favor dels que el necessitaven.

ViS: A un noi o una noia que tingués inquietuds vocacionals, ¿què li diries?

J: Li diria que tranquil, que no tingui por. Preguntar-se si ser salesià o sacerdot és tan normal com pensar en tenir parella o casar-se. Li diria que ho parli amb algú de confiança que el pugui ajudar. Que no tingui pressa per voler tenir tot clar. Que vagi veient a poc a poc què és el que Déu vol per a ell. Que en faci pregària. I finalment que no tingui por del què diran o del que se suposa que deixa enrere. Si Déu ho diu, serà molt feliç.