Evangeli Mc 12,38-44
Narrador: Aquell dia estava Jesús amb els seus amics a l’entrada del temple.
Jesús: Mireu, què veieu?
Deixeble 1: Gent important que compra en el mercat.
Deixeble 2: I que sempre estan de banquets i no comparteixen amb els altres!
Deixeble 1: I després entren al temple.
Jesús: Us sembla que ho estan fent bé?
Deixeble 1: Doncs no, es fan els bons però no ho són.
Deixeble 2: Sembla que es creuen que són més que els altres.
Jesús: No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.
Deixeble 1: Mireu, ara entren dos senyors importants i una pobra vídua al temple.
Jesús: Pregunteu-los quanta almoina donarà cadascun.
Deixeble 2: D’acord, anem-hi!
Jesús: Què us han explicat?
Deixeble 1: A mi m’ha dit que ha donat 15 €, perquè tenen molts diners.
Deixeble 2: A mi m’ha dit que ha donat 10€, perquè li agrada que els altres vegin que dóna molts diners.
Deixeble 3: Doncs a mi, la vídua m’ha dit que ha donat molt poquet, uns cèntims perquè és pobra i no té més.
Jesús: Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.
Jesús els explica als seus amics que no es deixin influir per les aparences. Els va dir que es fixessin en quants diners donava la gent que entrava en el temple.
Llavors la gent que passava i era important donava més diners, però una dona gran vídua en va donar molt pocs.
Què pensem? Que la vídua és més garrepa? Jesús els ensenya que els que tenen molt i donen el que els sobra no fan cap esforç, però la persona que no té res i ho dóna tot, encara que sigui poc, dóna més, perquè ella es queda sense res.
Jesús no deixis mai,
que caigui en l’egoisme i que no deixi res als altres.
No vull ser algú que només es preocupa de les seves coses i
s’oblida del que puguin necessitar els seus companys o amics.